Draghi (BCE) avisa: la recuperació de l'Eurozona encara "no justifica" un canvi de la política monetària

El president del BCE ha tornat a defensar la política de l'autoritat monetària, ja que la seva política "està treballant i ha estat un factor clau darrere de la capacitat de la recuperació de l'economia de l'Eurozona durant els últims anys". Així mateix, afegeix, els riscos "segueixen inclinant-se a la baixa". No obstant això, adverteix que la política monetària és fonamental a la dinàmica a l'alça de la inflació i des de Frankfurt "s'estima que la meitat del creixement del PIB addicional aconseguida durant la recuperació actual ha estat atribuïda a la nostra política amb una aportació també dels preus del petroli", afegeix al seu discurs.

Draghi recorda, a més, que la política fiscal ha deixat de ser un vent en contra per ser de cua, mentre que "per primera vegada des de la creació de l'euro" augmenta la despesa dels Estats alhora que es redueix l'endeutament general. De fet, el banquer italià considera que la política monetària ha contribuït a aquesta situació en relaxar les condicions de finançament, mentre que ha provocat "una notable convergència als costos d'endeutament a través dels diferents països de la Zona Euro".

No hem vist suficient evidència per alterar la nostra avaluació de les perspectives d'inflació que condiciona en un grau substancial l'acomodació monetària

Però encara no és necessari que l'avanç sigui major. "No hem vist suficient evidència per alterar la nostra avaluació de les perspectives d'inflació, que condiciona en un grau substancial l'acomodació monetària. Per tant, una nova avaluació de l'actual orientació de la política monetària no es justifica en aquesta etapa", assenyala Draghi, que defensa, per tant, que el BCE continuï amb la política de tipus de referència al 0%, els de facilitat de dipòsit en el -0,4%, i el programa de compres d'actius fins a 60.000 milions d'euros mensuals fins a desembre "o més enllà, si és necessari".

REQUISITS ENCARA NO ACONSEGUITS

"Abans de realitzar qualsevol modificació en els components de la política monetària, encara hem de construir la suficient confiança que la inflació convergirà al nostre objectiu a mitjà termini -a prop, però per sota del 2%- i que romandrà allà fins i tot encara que es redueixi el suport de la política monetària", insisteix Draghi. El president del BCE creu que hi ha quatre factors perquè això sigui possible: que el camí de la inflació cap al 2%, però per sota, sigui significatiu; que la inflació s'estabilitzi a aquests nivells "amb suficient confiança"; que la inflació estigui sostinguda per l'economia sense necessitat dels estímuls monetaris; i que la mètrica rellevant serà la de l'Eurozona i "no les taxes d'inflació d'un país en particular".

Precisament des d'un país en particular, com és Alemanya, Draghi ha rebut pressió durant els últims dos anys amb les mesures extraordinàries del BCE. Especialment durant els últims mesos quan el retorn de la inflació, alimentat pel repunt del petroli, ha provocat una repressió financera sense precedents. És a dir, amb els tipus reals (descomptant-ne la inflació) en terreny negatiu. Dimecres passat el president del Bundesbank i membre del Consell de Govern del BCE, Jens Weidmann, va assegurar en una entrevista amb el diari alemany Die Zeit que veu a prop el final de la compra de bons, que ha portat a disparar el balanç del banc central fins als 4 bilions d'euros per primera vegada en la seva història. "S'acosta l'hora de no deixar el peu sobre l'accelerador, sinó d'aixecar-lo suaument", va expressar.

No obstant això, encara que això succeeixi i aviat s'iniciï el 'tapering’, com es coneix el procés per finalitzar una QE, els tipus seguiran en nivells propers al 0%. És a dir, la política dels diners gratis romandrà més temps, segons anticipa el membre del Consell de Govern del BCE Peter Praet, que, també a Frankfurt, ha considerat que "els tipus actuals seguiran un període de temps perllongat després de finalitzar la compra d'actius".