Es tracta d'un impost el rendiment del qual està cedit íntegrament a les CA
Bonificació del 100% a la Comunitat de Madrid i Andalusia i del 50% a Galícia, mentre que altres regions estan estudiant mesures. L'impost sobre el patrimoni ha centrat el debat econòmic durant les últimes setmanes, amb els defensors i els detractors. En què afecta el ciutadà?
Com s'explica des de l'Agència Tributària, l'impost sobre el patrimoni grava el patrimoni net de les persones físiques, és a dir, el conjunt de béns i drets de contingut econòmic dels quals és titular, amb deducció de les càrregues i els gravàmens que en disminueixin el valor, així com dels deutes i obligacions personals de què el seu titular hagi de respondre.
Es tracta d'un impost el rendiment del qual està cedit totalment a les CA i, com a conseqüència de la cessió, poden assumir competències normatives sobre el mínim exempt, tipus de gravamen i deduccions i bonificacions de la quota.
Amb dades d'Hisenda referides al 2022, la xifra de recaptació puja fins als 120 milions d'euros i el nombre de contribuents afectats 20.661 persones. A més, és un impost que representa una part ínfima dels ingressos de les comunitats autònomes de règim comú. El 2019, mitjançant aquest tribut es van recaptar 1.355 milions d'euros, és a dir, només un 0,9% del que recapten les comunitats autònomes.
A la pràctica, és un impost reservat a grans fortunes, ja que la legislació estableix una exempció amb caràcter general de 700.000 euros. A més, l'habitatge habitual està exclòs del càlcul de l'impost –fins a un màxim de 300.000 euros– així com els béns que siguin patrimoni nacional o d'interès cultural. Hi ha una excepció a aquesta regla general, ja que també estaran obligats a presentar la declaració de l'impost sobre el patrimoni aquells contribuents el patrimoni brut dels quals (és a dir, sense tenir en compte els deutes ni l'habitatge habitual) superi els 2 milions d'euros, expliquen a BBVA.
Els tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, rebutgen la supressió de l'impost sobre el patrimoni a Andalusia, ja que causarà una pèrdua de 93,3 milions a les arques públiques. "Els 18.997 andalusos que més tenen, únicament el 0,35% de tots els que obtenen rendes, van declarar a IRPF ingressos mitjans de 138.495 euros anuals i comptaven amb un Patrimoni mitjà de 2,7 milions i pagant 5.561 euros de mitjana per aquest patrimoni", diuen.
Recorden que l'FMI s'ha pronunciat en tres ocasions recents a favor d'una contribució més gran dels que més tenen i guanyen. Així, després de la crisi de la pandèmia, va proposar que "els governs han de prendre mesures per millorar el compliment tributari i avaluar l'aplicació d'impostos més alts per als grups més acabalats i les empreses més rendibles", que haurien de contribuir a pagar serveis crítics com les xarxes de salut i protecció social en una crisi que va afectar de manera més intensa els segments més pobres de la societat.
L'any passat, va recomanar a les autoritats considerar una contribució temporal per a la recuperació postcovid aplicada sobre les rendes altes i la riquesa. I al començament d'aquest estiu, l'FMI va publicar unes recomanacions de política fiscal per fer front als efectes de la inflació en els ciutadans, entre les quals es trobaven evitar les baixades d'impostos i optar per les ajudes concretes als grups més vulnerables.