Díaz s'obre a la possibilitat de prorrogar els ERTO fins a finals d'any en alguns sectors

"Avui és una evidència que l'empresa i els treballadors volen que s'allarguin més. Quan culminin les tasques de la comissió intersectorial, tindrem un full de ruta per saber quins sectors necessiten d'aquest acompanyament més enllà del 30 de juny. Per descomptat tinc la clara convicció que hi ha sectors que, per desgràcia, requeriran aquest acompanyament", ha explicat la ministra en declaracions a RNE.

Per part seva, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, preguntat a Antena 3 per si caldria allargar els ERTO, ha afirmat que cal estar "oberts" a això, tant en termes de seqüència temporal i com de sectors.

"Sembla clar que tot el que té a veure amb l'hostaleria i, sobretot amb la part d'hotels, serà l'àrea que trigarà més a recuperar-se. Però el que cal fer és afinar amb molt de detall, focalitzar-ho al més possible, per poder fer un ús eficaç dels recursos públics", ha assenyalat Escrivá, que ha insistit que cal ser flexible i adaptar-se als esdeveniments a mesura que es presentin.

DESTRUCCIÓ MASSIVA D'OCUPACIÓ SENSE ELS ERTO

Tornant a la ministra de Treball, Díaz ha assenyalat que, sense els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que va redissenyar el Govern per fer front a la crisi sanitària, la destrucció d'ocupació hagués estat "massiva" a Espanya i la situació ara seria "molt greu". Així, ha subratllat que els ERTO són un "amortidor social", que a Espanya han protegit més de 3 milions de treballadors, i a Alemanya i Itàlia, a més de 10 milions i a gairebé 8 milions, respectivament, i que allí no es planteja el debat de quants ERTO s'acabaran convertint en ERO.

"A mi m'entristeix que es facin aquestes formulacions (...) L'empresa té el compromís de mantenir l'ocupació sis mesos", ha recordat la ministra, que ha destacat que ja hi ha 400.000 persones que han sortit dels ERTO i s'han reincorporat a l'activitat laboral. "Això va molt a poc a poc, però va. Estem treballant no només per donar protecció social, sinó per garantir l'ocupació, que és el principal problema que té Espanya després de la crisi sanitària", ha apuntat la ministra.

UN 2% DELS ERTO ARRIBEN AMB DEFECTES

Díaz ha afirmat que, avui dia, les prestacions per desocupació reconegudes pels ERTO estan "pràcticament pagades" i ha precisat que hi ha un 2% de procediments que mostren algun tipus de defecte en la seva tramitació. Sobre si és sostenible la factura de la desocupació, que ha suposat la xifra rècord de 5.121 milions d'euros el mes d'abril, la ministra ha posat l'accent en què "el que no seria sostenible" és tenir les persones sense protecció per desocupació.

"Els treballadors cotitzem per tenir protecció en cas de quedar a l'atur, i és clar que és sostenible desplegar una marea de protecció intensa. (...) Ningú no es qüestiona a Europa si això és sostenible o no. No tenim cap dubte que això és el que cal fer quan els treballadors ho necessiten", ha defensat.

La ministra no ha volgut fer "futuribles" sobre quant podria pujar l'atur en aquesta crisi, i s'ha limitat a assenyalar que s'està lluny de les xifres que es van arribar a assolir en "mandats anteriors" (un 27,2% en 2013). "Tant de bo no arribem a aquestes xifres pel bé del nostre país", ha afegit.

VEU "IMPRESCINDIBLE" CANVIAR LA LEGISLACIÓ LABORAL

Sobre el diàleg social, la ministra ha assegurat que és fonamental, perquè els agents socials han de formar part de les decisions rellevants que es prenguin en matèria laboral, però ha advocat per dirigir-ho amb "una certa discreció". "Els agents socials continuen treballant i desitjo que com més aviat millor puguem tenir aquesta disposició per allargar els ERTO als sectors que ho necessitin", ha afegit.

Quant als canvis que vol fer el Govern a la reforma laboral, Díaz ha indicat que les dades laborals de la pandèmia han posat de manifest que és "imprescindible" canviar la legislació laboral a Espanya perquè hi ha normes "que han precaritzat absolutament el mercat laboral" i han "aguditzat" la contractació temporal.

En aquest sentit, ha afirmat que a Espanya li costarà més sortir de la crisi, precisament per les febleses del seu mercat de treball, "que tenen el marxamo de la reforma laboral". "En aquesta crisi d'alguna manera hem esquivat la reforma laboral de 2012", ha apuntat. La ministra ha insistit que, quan ho permeti la pandèmia, el Govern i els agents socials reprendran la feina que ja havien iniciat abans d'aquesta crisi per introduir canvis a la reforma laboral del PP.

A més, ha recordat que l'Executiu ja està treballant en més legislació que veurà la llum "en breu": la regulació del teletreball i la protecció social als treballadors de plataformes digitals, com els 'riders'.