Díaz culpa de la inflació els marges empresarials i l'"insensat" BCE
La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha culpat de la inflació els elevats marges empresarials i la “insensata” pujada de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) que s'ha traslladat a les hipoteques variables i està generant “un greu problema” al país.
Durant la seva intervenció a les jornades organitzades per l'APIE i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander, la líder de Sumar ha recalcat que, si bé les xifres macroeconòmiques d'Espanya són “positives” per la “gestió radicalment diferent” de l'Executiu de coalició, "no són suficients" ja que darrere hi ha un "malestar social" provocat per les xifres d'inflació.
“Hi ha una bretxa enorme entre la pujada de preus i lloguers i la dels salaris, que provoca un deteriorament seriós en el poder adquisitiu. La situació real del país és una altra i és provocada per l'augment dels marges empresarials i les pràctiques abusives de nombroses empreses. El mateix Banc d'Espanya (BdE) desmenteix els efectes de segona ronda, el Banc Central Europeu (BCE) també, i assenyalen que són els marges empresarials amples els que estan causant la inflació”, ha subratllat Díaz.
AJUDES A HIPOTECATS
Pel que fa a això, la vicepresidenta segona ha assenyalat que el Codi de Bones Pràctiques no està funcionant i que només ha afectat al voltant de 10.000 hipoteques afectades per la pujada de l'Euríbor. Per això, Díaz ha proposat abonar amb 1.000 euros de manera directa aquelles hipoteques de fins a 250.000 euros i amb una antiguitat de fins a 10 anys.
La proposta ja va ser esmentada durant una entrevista a la Cadena SER, on va assenyalar que busca ajudar aquelles famílies aclaparades després del cicle d'enduriment monetari del BCE. Segons Díaz, és “impossible viure” amb una pujada de la quota hipotecària i un salari de 1.500 euros.
La ministra de Treball ha subratllat que engegar aquest mecanisme tindria un cost aproximat de 1.000 milions d'euros i provenia de diversos gravàmens a la banca.
PUJADA DE L'SMI
D'altra banda, la ministra de Treball ha defensat les alces del Salari Mínim Interprofessional (SMI) realitzades durant aquesta legislatura, tot i que ha criticat el president del Govern, Pedro Sánchez, que “s'ha quedat curt” amb la seva proposta de garantir per llei la pujada de l'SMI al 60% del salari mitjà.
“El senyor Sánchez s'ha quedat curt perquè la Carta Social Europea parla d''almenys el 60% del salari mitjà', i Espanya és a 25 punts de distàncies de les mitjanes salarials d'Europa. Jo he pujat l'SMI fins a assolir el 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea”, ha puntualitzat Díaz, que ha recordat que Espanya ha estat dels pocs països que ho han aconseguit amb diàleg social.
Així mateix, la candidata de Sumar ha assegurat que la proposta del seu partit és continuar pujant l'SMI com a part d'una “estratègia deliberada” de pujada de salaris a nivell general.
REFORMA FISCAL INTEGRAL
La política gallega també ha apostat per realitzar una reforma fiscal “estructural, profunda i íntegra”, tot i que no ha detallat com planeja fer-ho, i ha qualificat l'actual com a “extremadament injust”.
La titular de Treball tampoc ha explicat si baixaria impostos, ja que “les prioritats són augmentar la progressivitat fiscal a través de la renda”. "El debat no és pujar o baixar impostos, sinó eliminar privilegis", ha sentenciat.
Així mateix, Díaz ha assenyalat que la proposta "de tall neoliberal" de baixar impostos a grans fortunes que defensa la CEOE provocaria una "desfiscalització" del país i ha recordat el fracàs que ha suposat aquesta mesura en altres economies desenvolupades com el Regne Unit.
"Seguim sent quatre o cinc punts de pressió fiscal per sota Europa", ha apuntat Díaz, alhora que ha recordat que altres formacions conservadores de la Unió Europea ni tan sols es plantegen aquesta mesura.
DEBAT ELECTORAL
Finalment, Díaz ha carregat contra Sánchez i el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i ha defensat que hi hagi debats més plurals, ja que els temps de les “campanyes costosíssimes i antiecològiques” han quedat enrere.
"Crec que la ciutadania d'aquest país està més preocupada pel temps de la seva vida que pel temps dels debats", ha criticat Díaz, la qual ha lamentat que no hi hagi una llei que reguli els debats electorals.
Així mateix, la candidata de Sumar ha recordat que el seu partit ha formulat una sèrie de debats de contingut sectorial perquè la població vol conèixer què vol fer cada candidat amb àrees com ara la cultura, la tecnologia, les relacions laborals, l'economia o el feminisme.
“L'Espanya de dos homes debatent ha passat. Sumar estarà a tots i cadascun dels debats als quals se la convidi”, ha sentenciat.