El context d'uns tipus d'interès baixos a nivell mundial provoca que els bons dels països tot just aportin un retorn a l'inversor
Històricament, els bons sobirans de països desenvolupats han estat concebuts com un tipus d'inversió que ofereix una baixa rendibilitat, però al seu torn el risc és també baix. Ha estat sempre concebut com un actiu segur. Però el context actual de rendibilitat del deute públic fa reconsiderar el paper d'una tradicional inversió en les carteres de molts inversors.
Tal com es destaca en un article del CaixaBank Research, una cistella de bons entre 1 i 10 anys de països del G-7 actualment tot just proporciona una taxa interna de rendibilitat (TIR) del 0,3%, "pràcticament el nivell dels tipus oficials dels bancs centrals", destaquen. La rendibilitat dels bons públics està per tant en mínims mai abans coneguts.
ELS MERCATS MESUREN BÉ ELS RISCOS?
Aquesta baixíssima rendibilitat estaria ben argumentada si el context econòmic dels Estats desenvolupats fora l'idoni, però hi ha multitud d'allargades ombres que planen sobre el futur de molts d'aquests tradicionals "països sense risc". "Hi ha seriosos motius per dubtar que el mercat estigui sent eficient en la seva percepció de les perspectives econòmiques i els riscos", alerten des de CaixaBank Research.
Hi ha diversos riscos que no estan sent prou tinguts en compte a l'hora d'invertir en deute públic
Els analistes de l'entitat addueixen 4 fenòmens que no estan sent tinguts en compte en els riscos del deute públic: les compres massives de deute sobirà dels bancs centrals a través dels "quantitative easing" (QE), l'existència d'inversors " forçosos "de fons de pensions (molts d'ells obliguen per norma a adquirir deute públic), la presència també d'inversors que busquen aprofitar les compres de bancs centrals amb estratègies de guanys a molt curt termini (hedge funds) i, finalment, l'"efecte ramat" de molts inversors tradicionals quan un actiu està de moda.
ELS QUATRE ELEMENTS DE LA RENDIBILITAT QUE ES VEUEN AFECTATS
Per aquestes raons, els analistes de l'entitat avisen que els bons "poden incorporar més risc del que sembla", i argumenten al seu torn una descomposició en quatre factors de la TIR d'un bo nominal que es veuen amenaçats d'una manera o altra:
Els inversors esperen que la inflació es mantingui entre l'1% i el 2%, però això potser no serà així
1. Compensació per inflació: actualment els inversors del mercat esperen que la inflació es mantingui entre l'1% i el 2% durant molts anys, en contraposició als objectius dels bancs centrals. Aquesta esperança d'inflació moderada contrasta amb el progressiu augment de la inflació subjacent dels Estats Units, que ja és al 2,3%, addueixen des de CaixaBank Research. Durant els últims anys, la prima de risc per inflació d'aquests bons ha estat excessivament baixa, negativa en alguns casos, ja que els inversors plantegen aquest tipus d'actius com una cosa contracíclica, una coberta en escenaris de crisi econòmica i deflació. No obstant això, si la inflació segueix creixent però no va acompanyada de creixement econòmic, les borses patiran pèrdues i la prima de risc per inflació augmentarà.
2. Remuneració real: es descompon en dues parts: el tipus d'interès real a curt termini esperat i una prima per compensar el suposat risc que els tipus siguin majors dels esperats. Els inversors no esperen que pugin els tipus reals a curt termini en molt de temps, però si, d'altra banda, el creixement econòmic global va millor del previst, la pujada d'aquest factor implicarà pèrdues per als bons. Això se suma al fet que la "prima a termini real" deixaria de restar en molts casos si la recuperació econòmica fa que els bancs centrals deixin enrere la seva política de comprar deute.
3. Prima per risc d'impagament: la QE ha contribuït a reduir aquest tipus de primes, que valoren el risc que l'estat no pagui el que ha promès. No obstant això, quan aquest programa de compra d'actius de bancs centrals acabi, el paraigua es tancarà i els inversors es fixaran més en la sostenibilitat de les finances de cada país.
4. Prima de liquiditat: cobreix el risc de no poder vendre anticipadament els bons. Aquest risc ha augmentat els últims anys, ja sigui tant per la QE com per "les restriccions reguladores imposades als bancs per operar com a creadors de mercat. No obstant això, en diversos moments s'han produït successos que han desencadenat en una alça de la TIR, que desemboca en una major venda (com l'anunci de les mesures del BCE el 2015) i un sobrecàrrec de bons en les carteres. Aquesta prima de liquiditat pot tornar-se a disparar si es produeixen més xocs d'aquest tipus.