Decisió unànime de mantenir tipus al juliol: el BCE "podia donar-se el luxe de ser pacient i esperar"
Fins que hi hagués més dades que confirmessin que la desinflació efectivament anava per bon camí
Les darreres actes del Banc Central Europeu (BCE) assenyalen que tots els membres van estar d'acord en la decisió que els tipus d'interès havien de romandre sense canvis a la reunió del juliol. "Es va sostenir que el Consell de Govern podia donar-se el luxe de ser pacient i esperar que hi hagués més dades que confirmessin que la desinflació efectivament anava per bon camí".
Al juliol, l'organisme europeu deixava els tipus d'interès al 4,25%, com s'esperava el mercat. "Tots els membres van estar d'acord amb mantenir els tres tipus d'interès clau del BCE en els seus nivells actuals", recullen les actes, que afegeixen que, com que la inflació "només està baixant gradualment, es va considerar natural que la resposta política del Consell de Govern fos cautelosa, cosa que justificava una pausa".
"Les pressions sobre els preus interns seguien sent elevades, la inflació dels serveis era elevada i era probable que la inflació general es mantingués per sobre de l'objectiu fins ben entrat el 2025".
Es va observar que aquests esdeveniments suggerien que el darrer tram de desinflació "era més difícil" i que la tasca de reduir la inflació de forma sostenible fins a l'objectiu del 2% "encara no estava assegurada, malgrat els importants avenços realitzats", exposa el text.
A més, els membres van considerar que un enfocament cautelós també permetria al Consell de Govern respondre seguint una trajectòria més gradual de reducció dels tipus d'interès oficials si la inflació era més persistent del previst actualment.
Tot i això, s'ha subratllat que "una atenuació gradual de les restriccions de política monetària era un acte d'equilibri, ja que també era important no danyar indegudament l'economia mantenint els tipus en un nivell restrictiu durant massa temps".
En general, el Consell de Govern del BCE va reiterar que mantindrien els tipus d'interès prou restrictius durant el temps que fos necessari per assolir l'objectiu que la inflació tornés al 2% a mitjà termini.
"No hi hauria d'haver cap compromís previ respecte a una trajectòria de tipus d'interès en particular, ja que el ritme exacte a què la inflació tornaria a la meta seguia sent incert". Tot i això, també van creure que era important estar atents a l'economia real.
Així, de cara a la reunió del setembre, es va considerar en general com "un bon moment" per reavaluar el nivell de restricció de la política monetària.