Cs votarà 'no' als pressupostos: no compleixen amb un partit de centre, liberal i moderat

Durant tota la tramitació parlamentària, Cs ha assegurat que tractaria d'arribar a un acord "fins al final" amb el Govern, si bé, ja aquest dimecres assumia que l'Executiu es donaria suport a Esquerra Republicana i EH-Bildu per aprovar el projecte, criticant que els deixés "ficar cullerada" als comptes.

Per la seva banda, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas García, ha confirmat que la seva formació votarà en contra perquè no són moderats. "Anunciem que votarem que no als Pressupostos perquè no compleixen perquè els pugui recolzar un partit de centre, liberal i moderat", ha dit en roda de premsa des del Congrés.

No obstant això, la Comissió de Pressupostos del Congrés ha aprovat i elevat al Ple de Congrés el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de 2021, amb els vots de PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana i el PNB, mentre que EH-Bildu ha optat per abstenir-se'n.

El PP, Ciutadans i Coalició Canària (que té el vot de l'heterogeni Grup Mixt) han votat en contra dels Pressupostos mentre que el PDeCAT, representant del Grup Plural, ha optat per exercir el seu dret a no votar. Tampoc ha votat Vox, si s'escau per absència voluntària, com a la resta de sessions de la comissió. Durant aquesta fase de comissió, els comptes s'han incorporat esmenes d'Esquerra Republicana, del PNB, EH-Bildu, Más País, Compromís, Teruel Existe, i Nueva Canarias, mentre que el PSOE i Unides Podem han rebutjat qualsevol esmena que no fos de les seves socis pressupostaris, a excepció d'una esmena de Ciutadans.

A partir d'ara, els Pressupostos passen a Ple de Congrés, on cada ministre defensarà des de dilluns cadascuna de les seccions, que seran votades junts amb la resta d'esmenes que queden 'vives' per haver estat rebutjades fins ara.

En el Ple no hi haurà votació de conjunt, de manera que la votació de cada secció pressupostària serà determinant, ja que rebutjar els comptes d'un Ministeri suposarà tombar tot el projecte pressupostari. En aquestes votacions el Govern té prou amb més suports que rebutjos, però tot i així, ja compta amb una majoria absoluta de vots amb la suma d'ERC, el PNB, Compromís, i els previsibles vots de Bildu, Más País-Equo, Teruel Existe, Nueva Canarias i el PRC.

EL GOVERN PACTA MOURE MÉS DE 200 MILIONS EN ELS SEUS COMPTES

Els Pressupostos, que arribaven a la Comissió després d'incorporar-hi les esmenes dels grups de Govern -entre elles la 'congelació' de sous del Govern-, els pactes amb el PNB -eliminar la pujada fiscal al dièsel, un pla renove de 50 milions per a la indústria i inversions territorials - i inversions impulsades pel PRC i Teruel Existe, surten cap al Ple amb acords per valor de més de 200 milions d'euros i canvis legals, alguns pendents d'incloure en el projecte.

Amb el PNB, el Govern ha pactat la venda a l'ajuntament de Sant Sebastià de les casernes de Loiola, modificacions legals per incentivar la participació empresarial en centres tecnològics, un incentius a la producció d'energia eòlica marina amb instal·lacions als ports, i inversions territorials i transferències per més de 30 milions d'euros.

ERC I BILDU SUMEN ESMENES ALS COMPTES

Amb Esquerra Republicana, l'acord pressupostari s'ha plasmat fins al moment per dirigir 100 milions d'euros en inversions a l'alta velocitat a Barcelona, ​​2,5 milions d'euros a Salvament Marítim i altres 4 milions per finançar projectes d'ajuda humanitària per a refugiats i asilats, dins d'un programa de cofinançament entre l'Administració General de l'Estat i la Generalitat de 8 milions.

En el cas d'EH-Bildu, la partida més quantiosa va dirigida a reservar 10 milions dels fons europeus per a projectes d'R+D+I al Pla Tecnològic Aeronàutic, tres milions per renaturalitzar els aiguamolls de Motondo a Orio (Guipúscoa) i altres tres per augmentar en tres milions el finançament de la carretera N-121 a Navarra. Així mateix, els comptes dirigeixen un milió d'euros per a Rodalies de Sant Sebastià, amb la previsió d'altres 47 milions d'euros fins al 2024.

SIS ESMENES DE MÁS PAÍS, QUE ENCARA NO HA DONAT EL 'SÍ'

Más País-Equo també ha acordat dues esmenes d'inversió territorial -6.000.000 per a un nou enllaç en una autopista a Rivas-Vaciamadrid i la renovació de senyalitzacions a Rodalies per 15 milions fins al 2023-, i una altra, aprovada per unanimitat, per ampliar els supòsits de contractació en centres d'investigació. Així mateix, ha vist aprovades altres tres esmenes, una per impulsar assemblees ciutadanes contra el canvi climàtic, una altra per a un estudi que busqui alternatives de baixes emissions a vols peninsulars i un projecte pilot per impulsar una planta de recuperació de residus de la mineria i productes elèctrics i electrònics.

També s'han incorporat quatre esmenes pactades amb Compromís: dos en l'àmbit cultural -per elevar a un milió d'euros la partida de la Fundació de Palau de les Arts i 138.000 euros per a despeses de funcionament de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) -i dues en matèria d'infraestructures- amb 65 milions fins al 2024 per a la connexió ferroviària de l'Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández i altres tres milions durant els pròxims dos anys per a actuacions en la línia Xàtiva-Alcoi..

La Comissió també ha aprovat un pla de 30 milions per combatre la pobresa a Canàries, a proposta de Nueva Canarias, i inversions territorials pactades amb Teruel Existe, per dirigir tres milions d'euros a l'acondicionament de la carretera entre Villastar i Teruel i 200.000 euros per a la variant de Mata de los Olmos.

ESMENES AMB PDeCAT I Cs

A més de totes aquestes esmenes, el Govern també ha pactat dues esmenes amb el PDeCAT, no incorporades encara al projecte, dirigides a permetre a les universitats públiques no presencials comptar amb la modalitat de professor associat -modificant així la Llei Orgànica d'Universitats- i la convocatòria de la comissió mixta Estat-Generalitat de Catalunya per a la transferència de recursos a l'administració autonòmica de serveis de ferrocarril de conformitat amb el que estableix l'Estatut.

Finalment, els comptes han incorporat una esmena amb Ciutadans, pactada amb el PSOE, per establir l'impuls a la targeta sanitària única, per tal de permetre "la interacció automàtica i normalitzada dels pacients" amb independència de la seva comunitat autònoma i el seu servei de salut.