Comença la 'festa': com sobreviurà un món amb més deute que mai a la pujada dels tipus d'interès?

Fins a la data, amb prou feines s'han assistit als primers focs artificials de la 'festa'. Els ha protagonitzat la Reserva Federal (Fed) nord-americana. Amb els seus graduals pujades dels tipus d'interès, quatre des de finals de 2015, l'entitat presidida per Janet Yellen amb prou feines ha temptat el terreny per anar provant la solidesa i la capacitat de resistència de l'economia nord-americana, que camina pel seu vuitè any consecutiu de creixement.

Però el 'bo' és a punt de començar. Perquè ja no és només que la Fed pretengui pujar un cop més els tipus d'interès aquest any, sinó que, a més, té previst començar a reduir un balanç que durant la crisi ha crescut dels 0,8 fins als 4,5 bilions de dòlars. I perquè la institució nord-americana ja no estarà sola al camí de tornada. El Banc d'Anglaterra cada vegada està més a prop de començar a pujar uns interessos que són al 0,25%. I el mateix passa amb el Banc Central Europeu (BCE), que va donant 'petits passos' cap a una futura reducció de les compres de deute al mercat -actualment són de 60.000 milions d'euros al mes- i una pujada dels tipus -per ara, els oficials són al 0% i els de dipòsit, al -0,40% -.

La rendibilitat del 'bund' alemany, que la setmana passada es trobava sota el 0,40%, ha saltat ja al 0,57%, el nivell més alt des de finals de 2015

És a dir, ja són tres dels principals bancs centrals del món els que es troben en mode 'operació tornada' dels estímuls monetaris, una acumulació considerable per la magnitud del repte que suposa aquest retorn. Primer, per l'escenari d’on es ve. És a dir, unes condicions monetàries sense precedents, ja que els 'senyors dels diners' han anat 'amb tot' –incloent-hi tipus en negatiu o billonaries compres d'actius al mercat- a l'hora de lluitar contra els efectes de la crisi. I clar, el món i els mercats financers s'han tornat addictes d'aquesta assistència, de la qual cosa ara toca 'desenganxar-se'. I segon, per les conseqüències potencials que pot portar. Aquestes mesures dels bancs centrals han abaratit els costos de finançament i han subministrat una abundant liquiditat que ha alimentat la recuperació dels actius financers i que ha nodrit un 'efecte riquesa' que també ha estat clau en la reactivació econòmica.

Aquests repunts anticipen el que els espera al món: uns costos de finançament més alts. I el desafiament que aquesta conseqüència sempre suposa es multiplica fins a l'extrem, perquè el món mai havia tingut tant de deute. Ni abans de 2007 carregava amb una 'motxilla' d'endeutament tan pesada. Si el Fons Monetari Internacional (FMI) ja va advertir a l'octubre de la necessitat de gestionar el deute amb cura, en un moment en què el palanquejament global arribava als 152 bilions de dòlars -al voltant de 135 bilions d'euros, al canvi vigent aleshores-, l'obligació de manipular un material tan sensible -i 'inflamable' financerament- amb precaució ha crescut perquè aquest volum no deixa de créixer. Segons l'últim monitor de deute global de l'Institut Internacional de Finances (IIF), el muntant mundial ja arriba als 217 bilions de dòlars -uns 192 bilions d'euros-.

Aquestes xifres són cada vegada més rellevants no només per la seva magnitud, sinó sobretot perquè les intencions dels bancs centrals ja s'estan començant a notar al mercat. Especialment al més sensible a aquests canvis, el de deute públic. Dos exemples: la rendibilitat del bo nord-americà a 2 anys supera l’1,40%, el nivell més alt des de 2009; el rendiment del bo alemany a 10 anys, que es movia al 0,27% a finals de juny, es troba ja al 0,57%, el nivell més alt des de desembre de 2015; i el bo espanyol a 10 anys, que fa una setmana era a l’1,37% ja ronda a l’1,70%.

El repunt de la rendibilitat del deute sobirà no només es traduirà en un encariment dels costos de finançament; també estrenyerà les rosques a les valoracions d'altres actius, com la renda variable

En aquest sentit, la situació s’entortolliga encara més, perquè com més triguin els bancs centrals en efectuar l'enduriment de les condicions monetàries, més seguiran encoratjant que aquesta gegantina muntanya de deute creixi, de manera que el desafiament per al futur serà encara més gran.

Però hi ha més. El repunt de la rendibilitat dels bons sobirans, considerats com els actius lliures de risc, estrenyerà les rosques a les valoracions d'altres actius, com la renda variable o els immobles, perquè se'ls exigirà una rendibilitat més gran. Altrament, el que s'ajustarà serà el seu preu. Aquest efecte, combinat amb la menor liquiditat que es derivarà de la retirada dels estímuls monetaris i la reducció dels balanços dels bancs centrals, representarà una revàlida d'allò més exigent per als títols de les companyies cotitzades. Només aquelles amb solidesa, eficiència i beneficis suficients com per suportar una pols similar tindran la seva mà sortir airoses.

Per ara, i com en el cas dels bons sobirans, els dubtes també es tradueixen en vendes en la renda variable. "Les borses europees cauen perquè els inversors estan sentint un viratge en les polítiques dels bancs centrals", constata David Madden, analista de CMC Markets.