Brussel·les rebaixa la previsió de PIB d'Espanya a l'1,9% a tres dies del 10N
Pel context d'"elevada" incertesa en el qual es troba el país
- A més, la Comissió estima que tancarà aquest any amb un dèficit públic del 2,3%
Gerro d'aigua freda de la Comissió Europea a Espanya tres dies de les eleccions generals. Brussel·les ha retallat quatre dècimes, fins a l'1,9%, la seva previsió de creixement del PIB per 2019. Aquesta nova xifra, que és dues dècimes inferior a la projecció de govern de Pedro Sánchez, s'ha acordat pels riscos a què s'enfronta el país pel context d'"elevada" incertesa. A més, creu que superarà el seu objectiu de dèficit per la falta de Pressupostos.
Brussel·les explica que la meitat d'aquesta revisió es deu a la revisió estadística de la Comptabilitat Nacional Anual realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i l'altra meitat a una previsió més feble durant el segon semestre d'aquest any. A més, els serveis comunitaris adverteixen que l'economia espanyola s'enfronta a riscos "a la baixa" en un context d'"elevada incertesa" tant interna com externa. Al primer grup cita l'augment de l'estalvi per part de les llars, que deprimeix el consum privat, mentre que durant el segon nomena les tensions comercials globals.
De fet, l'Executiu comunitari creu que l'increment del PIB espanyol continuarà alentint-se durant els dos anys següents, amb un creixement de l'1,5% el 2020 i de l'1,4% el 2021.
En particular, Brussel·les preveu que consum privat es recuperarà "lleument", però continuarà aportant un "moderat" impuls al creixement. La major contribució vindrà, per contra, pel costat del sector exterior, a causa d'un increment lleu, però continuat de les exportacions i a creixement "inusualment" baix de les importacions.
EL DÈFICIT TANCARÀ EL 2019 AL 2,3%
Respecte al comportament del dèficit públic, les previsions europees preveuen que tanqui aquest any al 2,3%, tres dècimes més que el que calcula el govern al Pla Pressupostari enviat a Brussel·les a mitjan octubre, i que li ha costat una reprimenda per part de la Comissió. En concret, l'organisme comunitari ja va donar a l'Executiu una estirada d'orelles pel risc de "desviació" del dèficit públic, que ha tornat a posar en relleu aquest dijous.
La recuperació del saldo negatiu dels comptes públics prosseguirà el 2020, encara que a un ritme lleu, fins a aconseguir una diferència negativa entre ingressos i despeses públiques del 2,2%. La Comissió, no obstant això, ha calculat aquesta dada en absència d'un Pressupost aprovat per a l'any vinent, per la qual cosa la millora es deu exclusivament al cicle econòmic. Per contra, les autoritats europees estimen que el dèficit estructural (que elimina del càlcul l'aportació del cicle) augmentarà "lleument" i aconseguirà el 3,25% el 2020, abans de millorar "marginalment" un any després.
En relació a l'ocupació, l'Executiu comunitari apunta que continuarà creixent encara que a un ritme més feble, "especialment" el 2020 i 2021. D'aquesta forma, la taxa de desocupació caurà aquest any al 13,9% per retrocedir després al 13,3% i al 12,8% els dos anys següents. I el deute públic, per part seva, continuarà amb la seva senda descendent per tancar el 2019 al 96,7% del PIB, al 96,6% el 2020 i al 96% el 2021.
EL MAJOR CREIXEMENT ENTRE LES POTÈNCIES DE L'EURO
Amb tot, Espanya continuarà registrant finalitzat aquest any el major creixement econòmic entre les grans potències de l'Eurozona. L'expansió de l'1,9% que Brussel·les projecta per a Espanya contrasta amb el 0,1% previst per a Itàlia, el 0,4% d'Alemanya i l'1,3% de França. I l'economia de la zona euro, per part seva, s'expandirà un 1,1% el 2019 (una dècima menys que el que calculava l'Executiu comunitari a l'estiu), mentre que la Unió Europea en el seu conjunt creixerà aquest any un 1,4% (dues dècimes menys).
Irlanda serà, segons la Comissió, el país de la moneda única que més creixi aquest any, amb una taxa del 5,6%, seguit de Malta (5%), Lituània (3,8%), Estònia (3,2%), Xipre (2,9%), Eslovàquia (2,7%), Eslovènia i Luxemburg (2,6%) i Lituània. Portugal se situa just al 2%, seguida d'Espanya (1,9%), Grècia (1,8%), Països Baixos (1,7%), Àustria (1,5%), Finlàndia (1,4%), França (1,3%) i Bèlgica (1,1%). Alemanya (0,4%) i Itàlia (0,1%) són els únics països de l'Eurozona amb un creixement inferior a l'1% aquest any.
Entre la resta de països de la UE, que no tenen l'euro com a moneda, Romania registrarà un creixement del 3,6%, per davant de Polònia (3,3%), Bulgària (3%), Hongria (2,8%), Croàcia (2,6%), República Txeca (2,2%), Dinamarca (1,5%) Regne Unit (2,4%) i Suècia (1%).
