Brussel·les estudia suavitzar el seu impost extraordinari a petrolieres i gasistes
Ampliarien un any més la fórmula utilitzada per calcular els beneficis extraordinaris a gravar
Brussel·les podria suavitzar una de les mesures estrella del seu pla per fer front a la crisi energètica: l'anomenada “contribució solidària” a empreses de combustibles fòssils com ara petrolieres o gasistes. Segons informen diversos mitjans, la Comissió Europea està estudiant suavitzar la proposta inicial i ampliar el període sobre el qual es calcularien els beneficis a gravar.
La proposta inicial de l'Executiu comunitari era aplicar un gravamen del 33% sobre els beneficis extraordinaris collits durant el 2022 fixant com a base imposable els guanys de l'actual exercici que superin en un 20% la mitjana dels beneficis anuals del període 2019-2021. La idea és ampliar-lo un any més, és a dir, tenir en compte la mitjana de beneficis entre el 2018 i el 2021.
El diari El Economista explica que, durant les dues últimes setmanes, la presidència txeca de la Unió Europea ha anat fent modificacions sobre la mesura original per ser debatuda al Consell Europeu que se celebrarà el proper divendres 30 de setembre.
Tot i així, l'Executiu comunitari contempla que altres països puguin aplicar els seus propis impostos extraordinaris a aquest tipus de companyies, com és el cas d'Espanya, en lloc de la contribució solidària comunitària.
En aquest sentit, el Govern esperarà la reunió d'aquest divendres per presentar el pla de contingència davant de la crisi energètica. Segons han revelat a Europa Press fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'Executiu espanyol considera “clau” el que s'hi decideixi.
"Fins ara hem anat diversos passos per davant de la resta d'Europa; aquesta vegada preferim esperar el resultat de la reunió i després actuar", asseguren aquestes fonts.
En aquest sentit, la idea del Govern difereix substancialment de la de Brussel·les. L'Executiu de coalició no buscava gravar els beneficis de les energètiques com demanava la Comissió, sinó els seus ingressos, aplicant així un tipus de l'1,2% a aquelles companyies amb vendes superiors als 1.000 milions d'euros durant els darrers dos anys.
“Ajustarem el nostre impost a allò que Europa plantegi. Quan Europa acabi la seva discussió, ajustarem l'impost a la figura que es consensuï a Europa”, ha assenyalat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
VALORACIÓ DELS EXPERTS
Banc Sabadell assenyala que a falta de conèixer totes les modificacions, "tant de la base imposable sobre la qual s'aplica com la durada del recàrrec (Brussel·les apunta a un any vs dos d'Espanya) o a quins negocis gravaran", la notícia és "positiva" i "hauria de suavitzar una mica els impactes inicials".
"En afegir com a referència els beneficis des de l'any 2018, on aquests van ser normalitzats davant dels del 2020, molt afectats per la pandèmia, la mitjana de beneficis augmentarà i es reduirà la diferència enfront dels beneficis actuals", expliquen. D'altra banda, els experts del Sabadell esperen que a Espanya "l'impost segueixi endavant, però ajustant-se a la figura que finalment s'adopti a Europa com ja va indicar el Govern fa setmanes".
"Segons els nostres càlculs, estimem que l'aplicació d'aquesta taxa sobre el BAI aplicant quatres anys tindria un impacte lleugerament inferior a TotalEnergies", asseguren, xifrant la destralada fiscal en 1.800 milions d'euros enfront dels 1.900 milions d'euros amb la proposta original. Aquesta xifra, indiquen, suposa el 5% sobre el benefici després d'impostos estimat per a l'exercici actual i prop de l'1% de la capitalització.
En el cas d'ENI, afegeixen, "Itàlia ja aplica una taxa sobre beneficis extraordinaris, l'impacte dels quals ja ha quantificat en 1.400 millons euros (38% del BDI'22, 3,7% capitalització)". Per part seva, a Repsol l'impacte seria superior i suposaria a prop del 6,5% de la capitalització de la companyia, uns 1.044 milions d'euros, és a dir, al voltant d'un 20,7% sobre el benefici després d'impostos estimat per l'exercici actual.
"En principi no esperem impacte sobre els dividends atès que les tres petrolieres tens 'pay outs' inferiors al 25% i completen la retribució a l'accionista via recompres d'accions, que no haurien de canviar", sentencien.