La clave será el ritmo de apertura y el fin de la cuarentena a los turistas
Amb totes les cauteles del món, comença a haver-hi petits signes de recuperació de l'economia espanyola després de la patacada, els famosos "brots verds" que va posar de moda Elena Salgado durant la gran crisi financera. Les xifres d'atur de maig, fins i tot sent dolentes, tenen senyals esperançadors, igual que algunes dades bancàries, com les vendes amb targeta. Però que es facin realitat dependrà de la velocitat del retorn a la normalitat, de la gestió de la fi dels ERTO i de l'aixecament de la quarantena als estrangers.
Per exemple, l'afiliació a la Seguretat Social ha pujat entorn de 200.000 persones, la qual cosa compensa la caiguda dels dos mesos anteriors. La xifra és enganyosa, perquè els treballadors inclosos en un ERTO continuen cotitzant encara que no treballin, amb el que no resten afiliats; però és positiu que la xifra no sols no baixi, sinó que pugi, la qual cosa implica que hi ha ja gent incorporant-se al mercat laboral que no estava en un ERTO, sinó directament a l'atur.
Ara bé, d'aquest personal hi ha un percentatge que correspon al sector públic, derivat de les contractacions de metges, personal sanitari i d'assistència social, que baixarà conforme vagi passant la crisi sanitària perquè no hi ha pressupost suficient per mantenir aquesta ocupació. D'altra banda, també és significatiu que prop de 500.000 persones hagin sortit de l'ERTO ja i hagin pogut reincorporar-se al seu lloc de treball en les condicions anteriors.
ELS PAGAMENTS AMB TARGETA GAIREBÉ NO BAIXEN
Un altre element positiu arriba des de la banca. Segons fonts del sector, al maig els pagaments amb targeta de crèdit gairebé no han baixat respecte als registrats l'any passat. Això, a priori, implica que el consum ha aguantat més o menys bé -és a dir, s'ha substituït moltes compres en botigues físiques per comerços online- i s'ha recuperat amb les primeres fases de relaxació del confinament.
De nou, cal introduir matisos: gairebé no s'ha usat efectiu durant el tancament, i l'any que passat sí; és a dir, sí s'ha gastat menys, tota la part corresponent als diners físics en 2019. Però també hi ha un element rellevant en la comparació interanual, que és l'absència de turistes. En aquest cas, en el costat positiu.
MANTENIR ELS BROTS VERDS DEPÈN DEL GOVERN
Per tant, encara que incipients, per fi tenim alguns raigs de llum al final del túnel. Però aquestes esperances són tan fràgils que, com va passar amb la crisi financera, poden esvair-se immediatament. De què dependrà? Perquè, com han alertat gairebé tots els analistes començant pel Banc d'Espanya, de la rapidesa amb què el Govern permeti que l'activitat recuperi el seu ritme normal.
Y eso significa la velocidad con que Pedro Sánchez deje reabrir a comercios y negocios a plena capacidad en todo el territorio nacional; en especial, en Madrid y Barcelona, los motores del país y que son precisamente las ciudades que van más retrasadas en la reapertura.
Y, por supuesto, implica levantar cuanto antes la cuarentena a los viajeros extranjeros para un país que recibe 83 millones de turistas al año. Pero, en contra de lo que han hecho nuestros principales competidores, el Gobierno sigue empeñado en mantener las restricciones hasta julio pese a que llegó a anunciar su retirada inmediata en uno de sus numerosos bandazos (que nos han costado que Francia recomiende a sus ciudadanos no venir a España).
Por último, los casos de Nissan y Alcoa evidencian la necesidad de conceder ventajas a las multinacionales industriales, ya sean fiscales, laborales o energéticas, en vez de crear una enorme inseguridad jurídica con los vaivenes sobre la reforma laboral. Todas estas decisiones gubernamentales determinarán si los 2,9 millones de personas que continúan en un ERTE recuperan su empleo o acaban definitivamente en el paro.