BBVA Research manté la seva previsió de creixement: 2,4% el 2019 i 2% el 2020

Si es compleix aquest escenari, l'economia podria crear al voltant de 800.000 llocs de treball durant els propers dos anys, xifra que suposa un alentiment en el ritme de creació d'ocupació, i reduir la taxa d'atur fins al 12,6% el 2020. Així ho indica l'últim informe Situació Espanya de l'entitat, presentat aquest dimecres a Jorge Sicília, director de BBVA Research i economista en cap del Grup BBVA, i Rafael Doménech, responsable d'Anàlisi Econòmica.

L'informe també apunta que la recuperació ha continuat el 2018, cosa que ha permès un avanç del PIB del 2,5%. Aquest creixement s'hauria accelerat durant l'última part de l'any passat, encara que de manera temporal. La demanda domèstica es va consolidar com a suport del creixement econòmic el 2018, amb una contribució al creixement mitjà anual del PIB de 2,9 punts percentuals, igual que l'observada l'any anterior. En contrapartida, la demanda externa neta va drenar 0,4 (pp) l'avanç del PIB, tot i que les exportacions totals van recuperar una mica de tracció durant el quart trimestre de l'any.

Creuen que els fonaments de l'economia espanyola avalen la continuïtat de la recuperació durant els propers anys

De cara al futur, BBVA Research espera que la recuperació continuï, i es mantingui la creació d'ocupació, mentre que els salaris podrien començar a augmentar consistentment per sobre de la inflació.

Segons les seves previsions, les estimacions suggereixen que el creixement del PIB es manté en cotes saludables (entre el 0,6% i el 0,8% intertrimestral) durant el primer trimestre del 2019. No obstant això, la incertesa sobre el ritme d'avanç ha augmentat, tal com reflecteix l'Enquesta d'Activitat Econòmica BBVA.

Expliquen que els fonaments de l'economia espanyola avalen la continuïtat de la recuperació durant els propers anys, tot i que, novament, a un ritme menor que l'observat durant el període 2015-2017. Aquestes expectatives de desacceleració del creixement se sustenten tant en factors externs com interns. Entre els primers, destaca el menor impuls que ara proporciona la política monetària, així com la moderació del creixement global. A això últim se suma l'esgotament dels fluxos turístics, que està condicionat per les menors tensions geopolítiques d'alguns països competidors.

A nivell intern, el consum de les famílies mostra avenços una mica més moderats, producte del menor impuls d'alguns vents de cua que van acompanyar durant anys anteriors, com l'absorció de la demanda posposada durant la crisi. Finalment, la incertesa es manté elevada, principalment la relacionada amb la política econòmica, cosa que ha afectat l'evolució de la despesa domèstica.

En tot cas, consideren que el creixement a Espanya es mantindrà sòlid, gràcies a l'impuls provinent de la caiguda en el preu del petroli així com d'una política econòmica una mica més expansiva del que es preveia fa uns mesos.

A més, algunes de les mesures aprovades durant els últims sis mesos pel Govern espanyol continuaran donant suport al creixement de la demanda interna a curt termini, encara que amb costos a llarg per l'augment del dèficit estructural. Aquest és el cas dels increments aprovats de la despesa pública en salaris i pensions per a 2019.

EL MERCAT DE TREBALL PERDRÀ IMPULS

La creació d'ocupació es traduirà en una disminució d’1,5 punts de la taxa d'atur fins al 13,8%

Les estimacions de BBVA Research afirmen que la creació d'ocupació s'alentirà el 2019 i el 2020, influïda, en part, per l'augment del salari mínim professional (SMI). S'espera que el 2019 l'ocupació creixi un 2,1%, cinc dècimes menys que en el precedent.

Atès que l'augment de la població activa serà modest, la creació d'ocupació es traduirà en una disminució d’1,5 punts de la taxa d'atur fins al 13,8%. L'avanç de l'ocupació i el descens de la taxa d'atur es prolongaran el 2020, però a un ritme menor, fins a l'1,8% i el 12,6%, respectivament.

El notable increment de l'SMI per 2019 pot condicionar l'evolució de l'economia i de l'ocupació, tant a curt com a llarg termini, si no es posen les bases per a un creixement important de la productivitat. En particular, s'espera un impacte negatiu en la creació neta d'ocupació que podria arribar a entre 20.000 i 75.000 llocs de treball durant el 2019, mentre que a mitjà termini, i en absència d'increments en la productivitat que ho compensin, l'impacte podria ser més gran i superar els 160.000 llocs de treball.

Per mitigar les repercussions negatives de l'ascens del salari mínim, caldria que estigués acompanyat per millores en l'eficiència de les polítiques actives d'ocupació.

RISCOS I INCERTESES, A L'ALÇA

Quant a l'exterior, es manté un nivell alt d'incertesa de política econòmica. D'una banda, les tensions comercials entre els EUA i la Xina perduren i continuen posant en risc l'esdevenir del comerç global. De l'altra, els canvis en l'estratègia de política monetària dels EUA segueixen condicionant la recomposició de les carteres d'inversió i una major volatilitat en els fluxos cap a mercats emergents.

L'aprovació de la PGE no serà suficients per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB

Pel que fa a Europa, la probabilitat de no arribar a un acord sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha augmentat. A més, si bé, la incertesa respecte a la reducció del dèficit públic a Itàlia va en descens, les tensions relacionades amb les mobilitzacions socials a França i altres països europeus han crescut.

A Espanya, els riscos es mantenen, ja que la incertesa sobre la política econòmica segueix sent elevada. En matèria de política fiscal, no hi ha seguretat sobre l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2019. Fins i tot si aquests últims s'implementessin, les mesures anunciades, tant per part de l'Estat com de la resta de les administracions públiques, no seran suficients per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB a finals d'enguany.

Això, prossegueixen des de BBVA Research, sense tenir en compte el fort creixement de la despesa pública que s'està produint i que podria intensificar-se en aproximar el cicle electoral. Així, depenent de l'aprovació dels PGE, el desequilibri en els comptes públics es mantindria entre el 2,0 i el 2,3% del PIB. Alhora, preocupa la falta de consens sobre les mesures necessàries per corregir els desequilibris i limitacions estructurals que encara mostra l'economia espanyola.