BBVA creu que el PIB caurà més d'un 10% i demana garantir l'estabilitat pressupostària
Per al primer semestre, estima que la caiguda de l'economia se situarà entre el 20% i el 25%
El responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafael Domenech, estima que l'activitat pot haver sofert una contracció d'"entre el 20 i 25%" durant el primer semestre de l'any i, segons el consens dels experts, conclourà l'exercici amb una caiguda del PIB "per sobre del 10%".
La previsió la va formular durant una trobada sobre pensions organitzat per 'Expansión' i Deusto Business Alumni i després de publicar l'INE que el PIB es va contreure un 5,2% al primer trimestre i anticipar el Banc d'Espanya que en el segon trimestre va poder retrocedir una mitjana del 20%. "Encara hi ha moltes incerteses, però queden pocs dubtes que serà la crisi econòmica més intensa des del final de la Guerra Mundial per a la majoria de les economies, inclosa l'economia espanyola", va referir.
Si bé va reconèixer que, amb la desescalada "ja s'ha iniciat la recuperació", va apuntar que hi ha encara "un percentatge elevat" d'empreses que no han tornat a recuperar la seva activitat i algunes "ja han tancat"; va recordar que fins a finals d'abril "prop d'un milió de treballadors" havien perdut la seva ocupació i 3,4 milions estaven afectats per un ERTO.
Domenech va estimar que, "tot i que és de caràcter temporal", la crisi "serà segurament més profunda i la recuperació més lenta que a les altres economies de la Unió Europea" perquè la crisi sanitària ha exigit mesures de confinament i restriccions de mobilitat "més intenses i severes".
Va encoratjar a començar a treballar des d'aquest any mateix i el vinent en "reformes que permetin augmentar el potencial de l'economia"
Influeix a més que a Espanya hi tenen molt de pes els sectors que trigaran més temps a normalitzar la seva activitat, com el turístic, el mercat de treball és "menys eficient" i el teixit productiu és compost de petites i mitjanes empreses amb "menys capacitat de resistència", a més d'haver-se intensificat la dependència de cadenes productives que s'han vist "molt perjudicades" per la internacionalització de les companyies.
Els costos associats a les crisis sanitàries i a les mesures articulades per a ajudar les persones treballadores, les famílies, les empreses i els autònoms, afegit a la caiguda dels ingressos tributaris per la caiguda de l'activitat comportaran, segons els seus càlculs, un dèficit d'un 14-15% i, al seu judici, cal començar a treballar ara mateix per reconduir-lo. Domenech va explicar que no es tracta de fer-ho ara o l'any vinent, però va advertir que si es comença "a garantir l'estabilitat pressupostària a partir del 2022 possiblement sorgiran dubtes sobre la nostra estabilitat" i acabarà, com s'ha vist a d'altres països, en una situació d'"insostenibilitat" que obligui a "ajustos molt dramàtics", com per exemple de les pensions, com va passar a Grècia i Portugal.
"No és aquest l'escenari, però no ens podem confiar. Per evitar aquest ajust, hem de començar a treballar des d'ara mateix", va precisar a continuació. Al seu judici, aquí la tasca no s'acaba ajustant costos i cercant fórmules per elevar els ingressos públics, sinó que "la millor estratègia és alliberar tot el potencial" de creixement de l'economia. Així, va encoratjar a començar a treballar des d'aquest any mateix i el vinent en "reformes que permetin augmentar el potencial de l'economia" i dur a terme a futur l'ajust dels comptes públics.
ATUR
Només reduint la taxa d'atur estructural espanyola del 15-17% al 6-7% dels països del nostre entorn, va apuntar, es podrien afegir sis punts addicionals de reducció del dèficit públic. Va advocar a més per mesures que redueixin la temporalitat, l'atur de llarga durada i atacar l'economia submergida, a més de racionalitzar despeses públiques i fer un sistema impositiu més transparent, "més senzill" i que "afavoreixi el creixement".
També va urgir a treballar en la reforma de les pensions "perquè necessitem que els canvis siguin graduals en el temps" i és necessari donar termini perquè s'hi adaptin les empreses. Va indicar que d'altres països han dut a terme les seves reformes durant, almenys, una dècada, de manera que "nosaltres hauríem d'estar dissenyant el sistema de pensions que estarà vigent el 2030".
Va apostar pel sistema dels comptes nocionals o individuals on es crea un compte fictici a cada treballador quan s'incorpora al mercat laboral que servirà de guardiola per a la seva pensió. Va advocar per complementar-la amb un mecanisme similar a la motxilla austríaca, en què les empreses acumulen els recursos per a contingències d'acomiadament i si no n'hi ha, el treballador el pot capitalitzar el dia de la seva jubilació.
A la mateixa trobada, el president del fòrum d'experts de l'Institut BBVA de Pensions, José Antonio Herce, va explicar que, si abans de la Covid la reforma de pensions ja era necessària, "ara és més necessària i urgent". "Si el transatlàntic segueix la deriva que porta, xocarem tard o d'hora contra un penya-segat i ens ho passarem malament" perquè "no es podrà pagar", va avisar.
Entre les mesures a adoptar, va coincidir amb prescriure els comptes nocionals i la motxilla austríaca, "restablir l'equivalència actuarial" i fomentar la bona feina perquè es prolonguin les carreres professionals. "Fem que el treball sigui tan bo i tan remunerador que ningú no vulgui jubilar-se", va instar. Herce va jutjar "innecessari" retirar els incentius fiscals als vehicles d'estalvi i previsió individuals en favor de sistemes comuns en l'àmbit de l'empresa, i va advertir que podria ser perjudicial, ja que significaria deixar "gairebé la meitat dels autònoms" sense el suport per a les seves pensions que tenen en aquests moments.