BBVA avisa Espanya: el seu creixement notarà l'efecte del virus a partir d'abril

L'entitat bancària preveu un 0,5% de creixement "estable" aquest primer trimestre

Bolsamanía
Europa Press | 12 mar, 2020 17:11 - Actualitzat: 17:11
ep bbva logo
EUROPA PRESS - Archivo

BBVA Research estima que el creixement econòmic s'hauria mantingut "estable" aquest primer trimestre de l'any, amb un avanç pròxim al 0,5%, si bé avisa que augmenta la incertesa sobre la magnitud dels efectes negatius derivats del Covid-19, la qual cosa suposa un "clar biaix a la baixa" que es començarà a notar des de març.

Així ho assenyala l'observatori d'activitat del servei d'estudis de l'entitat del mes de març, que apunta que les dades observades fins a febrer indiquen que el PIB hauria crescut a una taxa pròxima al 0,5%, consistent amb una estabilització de la demanda i l'ocupació a cotes baixes.

En concret, amb prop del 50% de la informació disponible per al primer trimestre de l'any, el model MICA-BBVA assenyala que el creixement trimestral del PIB s'ha mantingut relativament estable durant l'arrencada de l'any, encara que per sota de les dades observades des de l'inici de la recuperació (0,7% de mitjana).

Si es complís aquesta estimació, l'avanç de l'activitat se situaria a la cota superior de les previsions presentades a principis del trimestre (entre el 0,3% i el 0,5%), la qual cosa donaria "cert marge positiu" a l'escenari de BBVA Research per a 2020 (1,6%). Així, les dades observades suggereixen que els efectes procedents de l'expansió del Covid-19, i de la incertesa econòmica que s'està generant sobre aquest tema, es deixarien notar des de març en endavant.

Els indicadors de despesa i expectatives dels consumidors del primer trimestre, juntament amb els registres del mercat laboral, recolzen un creixement moderat del consum privat, inferior al progrés mitjà observat durant el segon semestre de l'any passat. Així mateix, les dades d'execució pressupostària suggereixen un alentiment del ritme d'avanç del consum públic fins a nivells una mica menors que els observats fins a desembre.

RECULADA DEL TURISME

Pel que fa a la inversió, els indicadors parcials de conjuntura assenyalen que la inversió destinada a maquinària i equip podria augmentar lleument, després de la forta caiguda observada el trimestre passat, mentre que la residencial es moderaria marginalment, després del repunt del quart trimestre de 2019.

D'altra banda, després del repunt observat al quatre trimestre de 2019, les exportacions de béns podrien desaccelerar-se a l'inici de l'any. Així mateix, i encara que podrien tornar a terreny positiu durant el primer trimestre de l'any, es manté l'atonia de les vendes de serveis a l'exterior. En particular, el sector turístic podria retrocedir, llastrat per factors estructurals, a la qual cosa s'hi suma la pressió a la baixa que la propagació global del Covid-19 exercirà d'ara en endavant.

L'OCUPACIÓ CREIXERÀ UN 0,4% I L'ATUR BAIXARÀ UN 0,6%

Les estimacions de BBVA Research indiquen que el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social hauria avançat entorn de les 36.000 persones corregit de factors estacionals i l'efecte calendari (CVEC) al febrer, 13.000 més que al gener.

Així, el ritme de creació d'ocupació va millorar, i es va situar en línia amb el que es va observar al 2019 (32.500 persones, en mitjana mensual), però va continuar sent modest quan es compara amb els registres de 2018 (46.200 persones, de mitjana mensual). Mentrestant, el nombre d'aturats va disminuir inesperadament (-17.000 persones CVEC) després de les dades decebedores observades fins a gener.

Mentre no s'interrompin abruptament aquestes tendències al març, BBVA Research estima que el primer trimestre podria tancar amb un creixement de l'ocupació entre el 0,4% i el 0,5% CVEC, i l'atur registrat hauria reprès la seva tendència a la baixa (-0,6% CVEC).

Finalment, l'estimació avanç publicada per l'INE suggereix que la inflació general va disminuir al febrer, fins al 1,1%, i les previsions de BBVA Research apunten a una estabilització de la subjacent entorn d'un 1%.

Així doncs, el creixement dels preus probablement s'hauria mantingut per sota del que s'ha registrat al conjunt dels països de la UE, després de tancar gener amb un diferencial de -0,2 punts percentuals tant per al cas de la inflació general com per al de la subjacent.

Cap endavant, estima que la caiguda recent en el preu del petroli i els biaixos negatius a la demanda poden pressionar a la baixa les expectatives d'inflació que, fins a gener, apuntaven cap a una estabilització, tant de la general com de la subjacent, entorn de l'1% de mitjana el 2020.

contador