Aristóbulo de Juan: "El Govern no va frenar la crisi financera i tenia por d’injectar diners públics"

"Hi va haver molt de placebo durant la crisi en no reconèixer-la", ha començat a relatar les raons per les quals Espanya, Europa i la resta del món es van sumir en un dels majors recessos de l'economia mundial. A més, Aristóbulo de Juan ha incidit en la principal raó per la qual Espanya va patir severament el revés de la crisi financera. Segons la seva opinió, "molts països no actuen, entre ells Espanya".

L'exdirector general del Banc d'Espanya ha incidit que el Govern va mirar cap a un altre costat a l'esclat de la crisi

A més, ha assegurat que tot hagués tingut una altra cara si "s'hagués actuat amb diners públics, els efectes haguessin estat menor". En aquesta mateixa línia, l'exdirector general del Banc d'Espanya ha assenyalat que "era molt bonic veure créixer les economies" per la qual cosa era millor mirar d'una altra banda.

Aristóbulo ha explicat en tres fases la crisi financera. A la primera d'elles, a més de citar el mirar a un altre costat quan va esclatar la bombolla als bancs internacionals, indica que l'únic destacable que es va fer va ser aplicar la famosa 'manguerada'. "Hi va haver una llei que es va crear perquè el Tresor comprés actius als bancs i si eren bons se'ls quedava si no ho eren tant es tornaven. Va haver-hi avals de l'Estat per a l'emissió de deute públic", ha explicat. Etapa presidida pel titubeig. Va haver-alguna reacció, amb la creació del FROB. "El seu objectiu era agrupar les caixes sòlides per fusionar-les de manera que les caixes creaven filials perquè aquestes tinguessin diferents poders. Sonava molt bé, però les fusions eren de caixes que estaven malaltes, el que va provocar una epidèmia", ha subratllat.

El que va ser director del Banc d'Espanya durant els anys vuitanta, Aristóbulo de Juan de Frutos ha denunciat al Congrés que existia "tolerància reguladora" a l'hora de valorar actius de les entitats financeres, abans i després de la crisi, ja que es creia que la crisi "s’arreglaria en un any o dos".

Finalment, a la tercera etapa, amb la creació del Banc Dolent i les ordres de la Troika es va voler revertir una situació de la qual era complex sortir. Segons l'exdirector, va ser en aquest moment quan el Govern per fi va fer "el que s’hauria d’haver fet molt temps enrere". En aquests termes es refereix a la "injecció de diners públics a les entitats financeres que estaven malaltes".

Pel que fa a l'actuació del Banc d'Espanya, ha assegurat "que el Banc d'Espanya no va saber què fer. Parlo des de la meva posició perquè no s'assembla gens a la meva època", ha valorat. "La seva tasca es limitava a assessorar a entitats per salvar problemes reguladors, en lloc d'identificar problemes de solvència i exigir la seva correcció. Només així s'expliquen casos com el del Popular", ha dit davant la comissió d'investigació.

L’ERROR DE LES CAIXES

Segons Aristóbulo de Juan el gran virus de la crisi financera a Espanya van ser les caixes. "Volien créixer com els bancs, ser tan importants com ells i això era un disbarat perquè no jugaven amb les mateixes regles." Les caixes no tenien accions i no podien fer compres. Hi havia un afany desmesurat en créixer en el geogràfic i això comportava un nombre de plantilla i sucursals que era molt negatiu", ha tancat. Però segons ell, el més gran dels problemes va ser la teoria per la qual s'assegurava que els" actius immobiliaris s'anaven a recuperar en un any. Una altra errònia confusió van ser els crèdits hipotecaris de l'habitatge sempre es tornen, i això no sempre passa".

Tampoc ha eludit responsabilitats. Aristóbulo de Juan ha recalcat que els supervisors del Banc d'Espanya sabien les males pràctiques de les caixes i que es van crear "nous mecanismes" per frenar les seves infeccions. El resultat va ser que els dipòsits de les caixes anaven disminuint-se i es va haver de refugiar en els diners interbancari.

EL CATACLISME DE BANC POPULAR

En ser qüestionat sobre la gestió de Banc Popular, Aristóbulo de Juan ha apuntat en direcció dels inspectors. "Com a analista que sóc, des del nostre sector ens preguntem què passava a l'auditora, què passava amb els inspectors del Banc d'Espanya i, sobretot, els inspectors de Frankfurt, que eren els responsables directes". A més, ha apostat perquè molta gent pensava que el mateix banc no portaria conseqüències positives ja que "era la unió de bancs malalts". Al seu torn, ha assenyalat les accions precipitades i errònies ja que les mesures "es van fer sense dades, només amb els informes de Deloitte".