AIReF: el deute pujarà al 132% el 2048 per les pensions si no es prenen mesures

Així es desprèn de l'últim Observatori de deute dut a terme per l'AIReF, que calcula l'impacte del deute públic de les recents previsions sobre la despesa en pensions, del qual es desprèn el risc que la ràtio de deute sobre el PIB s'estabilitzi al voltant del 90% en els propers deu anys en un escenari inercial a polítiques constants, que implica mantenir els saldos pressupostaris del 2018, i que es té en compte la despesa acumulada de mantenir el poder adquisitiu de les pensions.

L'AIReF calcula que la vinculació de les pensions a la inflació suposarà una pressió sobre la despesa, especialment a partir dels anys 30, com a conseqüència de la jubilació de la generació del 'baby boom', la qual cosa elevarà la despesa en pensions del 10,6% actual al 13,4% del PIB el 2048, i com a conseqüència el dèficit primari del sistema de pensions suposarà un increment en deute acumulat proper a 50 punts del PIB el 2048.

D'aquesta manera, la ràtio de deute sobre el PIB podria passar, en un escenari de polítiques constants, del 88,8% del PIB el 2030 al 132,2% del PIB el 2048, amb una previsió del dèficit del sistema de la Seguretat Social del 1,5% del PIB en la mitjana 2018-2048, si no es prenen mesures addicionals que suposin un augment de recursos o contenció de la despesa.

Notícia relacionada

L'AIReF proposa augmentar el còmput de la pensió i l'edat efectiva de jubilació

En un "escenari normatiu" en el qual s'assumeixin les pressions procedents de l'actualització de les pensions a l'IPC, l'AIReF calcula que el deute públic podria estabilitzar-se per sota del 75% del PIB si hi ha una política fiscal convergent a l'equilibri pressupostari en el llarg termini, orientada a conduir l'estoc del deute dels diferents subsectores al seu nivell de referència: 13% del PIB per a les comunitats autònomes, 44% per a l'Estat i la Seguretat Social.

Això sí, apunta que aquest escenari implicaria aconseguir i mantenir indefinidament saldos primaris molt exigents des d'una perspectiva històrica, en concret per a l'Administració Central, en línia amb els màxims que s'han observat en els darrers 20 anys, de manera que hauria de mantenir un superàvit primari del 2% per finançar el creixent dèficit de les pensions.

REFORMES PARAMÈTRIQUES PER A L'OBJECTIU DEL 60%

Enfront d'aquestes estimacions, l'AIReF advoca per aprofundir en les reformes paramètriques del 2011 per millorar la sostenibilitat, i apunta que el tancament de la bretxa de l'edat legal i efectiva el 2048, i allargar a 35 anys el període de còmput de la pensió inicial suposa una despesa en pensions similar a la revaloració amb l'IRPF al final del període. Aquestes reformes impliquen un saldo primari mitja del període del 0% i un impacte en deute del 5% del PIB.

El tercer escenari que estudia l'AIReF contempla que per aconseguir una dinàmica de reducció continuada de la ràtio del deute fins al nivell de referència del 60% del PIB requereix la implementació d'aquestes reformes paramètriques. Sota aquest supòsit, el compliment de les regles fiscals combinat amb aquestes reformes permetrà reduir la ràtio del deute al nivell del 60% el 2013.

RISC "MOLT ALT" A CATALUNYA, MÚRCIA, VALÈNCIA I CASTELLA-LA MANXA

Pel que fa a les comunitats autònomes, indica que el subsector presenta un risc de sostenibilitat "lleugerament alt" a nivell agregat, però es dispara a nivell individual perquè hi ha quatre comunitats amb un risc molt elevat (Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Múrcia). Les principals vulnerabilitats segueixen sent l'elevat nivell d'endeutament i la creixent dependència dels mecanismes extraordinaris de finançament, que limita els incentius de tornada a la disciplina del mercat, explica l'observatori.

Únicament cinc comunitats autònomes -les Illes Canàries, Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc- aconseguirien una ràtio del deute inferior al 13% del PIB (el percentatge de referència) en els propers 30 anys sota un escenari de política constant.

Sota un escenari normatiu, totes les regions, menys La Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Múrcia i Catalunya, podrien aconseguir el límit de referència del 13% abans del 2040.

Finalment, l'AIReF subratlla que el subsector d'entitats locals es troba en un mínim històric, amb dipòsits bancaris suficients per amortitzar gairebé la totalitat del deute. No obstant això, adverteix que existeixen grans ajuntaments "altament endeutats", com Barcelona, Saragossa, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma, Còrdova, València, Sevilla, Valladolid i Alacant.