El bitcoin s'estabilitza després de la seva setmana més negra des de 2013

Divendres negre que es va viure en aquest mercat el 15 de setembre, va provocar caigudes de fins al 20% en algunes de les principals monedes per fluxos de capital. L'acumulat de les més de 850 divises digitals existents es va desplomar un 45% des dels seus màxims d'inicis de mes, gairebé als 180.000 milions de dòlars, segons dades de CoinMarketCap. I el bitcoin va perdre els 3.000 dòlars i va cedir més d'un 40% del seu valor des del màxim per sobre dels 5.000 dòlars del 2 de setembre.

Les dues grans cases de canvi xineses, Huobi i OKCoin, han aconseguit una pròrroga del govern fins al 30 d'octubre

La reacció visceral a la filtració, recollida per 'Coindesk', que les plataformes d'intercanvi de monedes en línia de la Xina havien de cessar tota activitat el 30 de setembre, va deixar pas a una recuperació de proporcions similars. Aquest dilluns, la situació sembla calmada, després de saber que les dues majors cases de canvi del país, Huobi i OKCoin, han aconseguit una pròrroga del govern fins al 30 d'octubre, ja que són les úniques que no han comerciat amb emissions de tokens criptogràfics (ICOs) al passat.

A més, s'ha produït un èxode massiu d'operadors al mercat japonès, que ara ostenta l'honor de ser el més gran del món en actius digitals, amb més del 50%, per sobre dels EUA que acapara al voltant del 30% del negoci, informa ' CoinTelegraph '. La Xina amb prou feines representa, aquest dilluns, el 6,4% del total de comerç del bitcoin. El conjunt de monedes virtuals s'ha recuperat per sobre dels 134.000 milions de dòlars.

LA XINA I DIMON

Després d'un mes d'agost de constants pujades, durant el qual els actius digitals, principalment el bitcoin, van deixar un ral·li que va portar l’'or 2.0' a batre la marca que els analistes havien vaticinat que aconseguiria a finals d'any, la correcció que els analistes tècnics havien pronosticat es va apoderar del bitcoin. Amb la caiguda en la seva cotització d'un 20% des del 4 de setembre, quan la Xina va prohibir el comerç amb ICOs per finançar projectes emergents en tecnologia blockchain, s'aferrava als 4.000 dòlars, quan les paraules del CEO de JP Morgan, Jamie Dimon, van colpejar durament la divisa en línia.

"En un context de pèrdua de confiança dels inversors després dels esdeveniments a la Xina, les paraules de la primera espasa del banc d'inversió més important del món van assestar una estocada mortal a la cotització dels actius virtuals", assenyala Olusegun Ogundeji, editor de CoinTelegraph. Dimon va qualificar les monedes virtuals de "frau" i les va comparar amb el mercat de tulipes a Holanda al segle XVII, quan l'especulació va elevar el preu d'aquest producte sense valor fins a nivells desorbitats. El bitcoin queia dels 4.000 dòlars.

Però l'atenció estava posada sobre els rumors que els supervisors dels mercats de la Xina planejaven emprendre més accions contra les cases de canvi de divises virtuals. La pressió no va poder amb la plataforma BTCC, que seguint l'estela de ViaBTC, va anunciar que abaixava la persiana al país asiàtic amb data efectiva el 30 de setembre.

El pas als fets no va trigar a arribar, tan sols 24 hores després, es filtrava l'ordre oficial de tancar l'activitat del mercat de les ‘digitals’. La instrucció era el cessament total de tota activitat el 15 de setembre. El document va transcendir a les xarxes socials xineses i contenia instruccions clares de com havien de procedir per tancar. La seva autoria s'atribueix a l'oficina de Riscos Financers d'Internet de Pequín i s'hi especifica que els intercanvis de monedes en línia hauran de coordinar-se amb els reguladors locals per gestionar les dades dels clients i les seves relacions bancàries.

Aquest dilluns, la situació sembla haver-se contingut, mentre la Xina desapareix del mapa del mercat de divises en línia.