Els inversors esperen l'IPC del gener als Estats Units
Tancament alcista per a l'IBEX 35 (+1,02%; 9.210,30 punts) i la resta de borses europees aquest dilluns després de les pèrdues de divendres passat. Feia temps que els experts de Bolsamanía avisaven d'una correcció atesa l'elevada sobrecompra a l'índex, i destaquen que el següent nivell de suport se situa als 8.900 punts.
"Si no es pogués subjectar a aquest nivell, podríem acabar veient una extensió de les caigudes fins al suport clau dels 8.726 punts", adverteixen.
Dins de l'IBEX han destacat les pujades en Mapfre, Logista, els bancs i Cellnex (JP Morgan creu que els seus títols podrien valer 100 euros).
Al costat negatiu, Grifols, Solaria i Telefónica són els que més han caigut. Precisament, la teleoperadora ha estat notícia avui, perquè Reuters publicava que l'operadora i Liberty Global estan preparant la venda d'un 25% de participació en Cornerstone Telecommunications Infraestructure, la principal companyia de torres de telecomunicacions del Regne Unit. Telefónica i Liberty Global tenen el 50% de Cornerstone a través d'una 'joint venture' al 50%. L'altre 50% és de Vodafone.
MÉS OBJECTES NO IDENTIFICATS
Aquest dilluns es parla de l'abatiment de més objectes voladors per part dels Estats Units. Després que avions de combat nord-americans abatessin objectes sobre Alaska i Canadà divendres i dissabte, un altre va ser destruït diumenge sobre el llac Huron, a Michigan.
En aquesta ocasió, no estan segurs de la seva procedència, com sí que va passar amb el globus xinès, suposadament espia, que va abatre els EUA el 4 de febrer, cosa que ha tensat encara més la complicada relació diplomàtica entre les dues potències mundials.
L'observació d'un altre d'aquests objectes sobre una ciutat portuària xinesa demostra que els 'fenòmens aeris no identificats' mantenen en suspens el món ara mateix.
EL FOCAMENT, SOBRE LA INFLACIÓ
D'altra banda, la setmana comença amb escasses referències al calendari. La Comissió Europea (CE) ha publicat previsions de la zona de l'euro (espera que Espanya creixi un 1,4% el 2023, quatre dècimes més que l'anterior previsió), mentre que demà dimarts es donarà a conèixer la dada més important de la setmana, l'IPC dels EUA del mes de gener. Es preveu que els preus al consum del gener s'accelerin en taxa intermensual, encara que en taxa anual continuaran disminuint.
El consens estima una caiguda anual a la inflació general fins al 6,2% des del 6,5% del desembre i una altra a la inflació subjacent fins al 5,5% des del 5,7% del desembre. En termes intermensuals, la inflació general pujaria un 0,5% i la subjacent, un 0,4%.
"Un IPC subjacent del gener per sobre del 0,4% intermensual marcaria un clar repunt de les pressions inflacionistes subjacents i podria portar l'euro/dòlar a un nou tram baixista", comenten des de Danske Bank.
"Creiem que és poc probable que la Fed torni a pujar els tipus 50 punts bàsics, però seguim oberts que el cicle de pujades es prolongui fins a l'estiu i/o que els tipus es mantinguin a l'alça durant més temps", afegeixen.
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia als 1,0714 dòlars (+0,37%). El petroli cau un 0,4%. El Brent se situa als 86,05 dòlars i el WTI, als 79,37 dòlars.
L'or cedeix posicions (-0,6%, 1.863 dòlars) i la plata perd un 0,9% (21,87 dòlars).
El bitcoin cotitza als 21.519 dòlars (-2%) i l'ethereum, als 1.474 dòlars (-4%).
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,723%.