Repsol ha estat el valor més alcista, mentre que Fluidra, Grifols i la banca han liderat les pèrdues
L'IBEX 35 ha perdut força al final de la jornada i ha tancat amb pèrdues suaus (-0,17%, 8.161,80 punts), durant una sessió mixta per a les borses europees, que no han comptat amb la referència de Wall Street, tancat per la celebració del Dia de la Independència. Els índexs han viscut una sessió de transició, amb poques novetats i escasses referències macro destacables, llevat de l'atur del juny a Espanya (va baixar en 42.409 persones).
Al llarg de la setmana s'aniran publicant diferents dades d'interès, com ara els PMI serveis i compostos de juny a Europa dimarts; les actes de la Fed dimecres; les actes del BCE dijous; i l'informe d'ocupació del juny als EUA divendres.
L'IBEX no ha pogut escalar per sobre dels 8.200 punts després de pujar divendres un 0,96% i acabar la setmana amb un saldo negatiu del 0,8%. Durant la darrera sessió de la setmana passada, el selectiu espanyol va cobrir el buit baixista que va deixar dijous, rebotant des del nivell dels 8.000 punts.
"L'aspecte tècnic de l'índex espanyol continua sent complicat i no tornarem a veure cap senyal de fortalesa mentre que es mantingui cotitzant per sota dels 8.374 punts, màxims de dimarts passat", expliquen els analistes de Bolsamanía.
"Només un tancament per sobre d'aquest nivell de preus ens faria pensar en una extensió dels guanys fins als 8.711 punts, màxims del buit baixista del 10 de juny", afegeixen.
Dins de l'IBEX, els valors més alcistes han estat Repsol, Rovi i Ferrovial; i els més baixistes Fluidra, els bancs i Grifols.
ATENTS ALS BANCS
Precisament les entitats financeres són protagonistes aquest dilluns davant de la notícia que publica Financial Times. Segons explica, el Banc Central Europeu (BCE) està estudiant la manera d'impedir que els bancs obtinguin milers de milions d'euros de beneficis addicionals del pla de préstecs ultra barats que va llançar l'organisme durant la pandèmia, quan comenci a apujar els tipus d'interès a finals d'aquest mes.
Els 2,2 bilions d'euros de préstecs subvencionats que el BCE va concedir als bancs van ajudar a evitar una crisi creditícia quan es va produir la crisi de la Covid-19. Tot i això, ara que el banc central té previst apujar els tipus d'interès, es preveu que els prestadors de la zona de l'euro rebin guanys addicionals per valor de fins a 24.000 milions d'euros, segons els analistes.
El Consell de Govern del BCE té previst debatre com podria frenar el marge extra que centenars de bancs obtindrien dels seus préstecs subvencionats simplement dipositant-los de nou al banc central, segons tres persones familiaritzades amb els plans.
RISC DE RECESSIÓ
La por de la recessió continua sent l'element que més pesa als mercats actualment i cada cop s'estén a més parts del món.
Nomura preveu que moltes de les principals economies, des de la zona de l'euro fins a Austràlia i el Canadà, entrin en recessió juntament amb els EUA durant els propers 12 mesos, enmig de polítiques governamentals restrictives i un augment del cost de la vida, cosa que empenyerà l'economia mundial a una desacceleració sincronitzada del creixement.
La reculada als EUA pot ser moderada, però llarga i dolorosa: l'elevada inflació pot impedir que la Reserva Federal s'afanyi a revertir la desacceleració.
CAIGUDA DE LISSITZANSK
Les tropes ucraïneses s'han retirat de la ciutat ucraïnesa oriental de Lissitxansk, l'últim reducte urbà sota control de Kíiv a l'assetjada regió de Luhansk, mentre les forces russes de Vladimir Putin s'acosten al seu objectiu de capturar la província, informa Bloomberg.
Després de fracassar en el seu intent de prendre la capital, Kíiv, després de la seva invasió al febrer, el Kremlin ha reduït els seus objectius a curt termini a la presa del Donbàs, fortament industrialitzat, format per les regions orientals de Luhansk i Donetsk. Mentrestant, Ucraïna té previst presentar un projecte -d'unes 2.000 pàgines- per reconstruir el país, que podria mobilitzar centenars de milers de milions d'euros.
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia a 1,045 dòlars (+0,21%). El petroli puja més de 1%. El Brent se situa als 113,39 dòlars i el West Texas, als 109,89 dòlars. Els analistes de JP Morgan afirma que si Rússia retalla la producció en 5 milions de barrils en represàlia a la mesura del G7 de limitar el preu del petroli rus, el cru es pot disparar fins als 380 dòlars.
L'or avança un 0,4% (1.809 dòlars), semblant a la plata (19,77 dòlars).
El bitcoin puja un 1,9% (19.718 dòlars), mentre que l'ethereum repunta un 3% (1.106 dòlars).
La rendibilitat del bo espanyol a 10 anys avança al 2,41% després de la forta caiguda de la setmana passada.