Aquest dimarts han publiquen resultats: Metrovacesa, ACS, Endesa, Enagás...
L'IBEX ha tancat amb caigudes (-0,87%, 8.699 punts) i mantenint el seu pols amb l'àrea dels 8.700 punts després d'un dilluns d'intensa volatilitat que va donar el tret de sortida a una setmana embogida de resultats, durant la qual les empreses semblen estar en una contrarellotge per confessar-se al mercat abans d'agost.
Un nou enfilall d'empreses s'han confessat davant el mercat. Abans de l'obertura ho han fet Enagás, que ha guanyat gairebé un 10% fins al juny i ha liderat el selectiu amb pujades de l'1,7% al costat de Colonial (+0,67%), Endesa, el benefici net de la qual ha estat d'un 26% menys, Metrovacesa, Applus+ i Ferrovial.
Al tancament del mercat serà el torn de Talgo, ACS, Vocento i Indra. De fet, entre els valors que més pugen destaca precisament Ferrovial que ha aconseguit plusvàlues de 317 milions després de vendre el negoci de Medi Ambient. Malgrat això, ha tancat a la meitat de taula amb pèrdues del 0,8%.
S'espera que els inversors segueixin també els moviments d'Almirall després que la farmacèutica patís dilluns una sonada caiguda de l'11% per les pèrdues netes que va presentar durant el primer semestre del l'any. Aquest dimarts s'ha despertat amb més retallades, del 0,91%, i tot i que ha aconseguit refer-se, ha tancat pla.
Per la part baixa, entre els valors que més han perdut es troben Solaria (-4,06%) i PharmaMar (-2,83%).
A Europa, les borses han presentat pèrdues, amb caigudes d'entre el 0,3% i el 0,6%. A l'altre costat de l'Atlàntic, als EUA arriben els comptes trimestrals d'Apple, Microsoft i Alphabet, cosa que genera moviments a Wall Street. Dilluns va ser el torn de Tesla, que va superar per primera vegada els 1.000 milions de dòlars de benefici net en un trimestre.
Al pla polític i macroeconòmic, el Consell de Ministres aprova l'avantprojecte de Llei de Creació i Creixement Empresarial, que busca reduir traves a la creació d'empreses a Espanya, permetent per exemple la seva creació amb tan sols un euro, així com impulsar el seu creixement i tallar la morositat. Així mateix, dona llum verda al sostre de despesa no financer per 2022 i actualitza el quadre macroeconòmic, que ara fixa al 6,5% el creixement del PIB previst per 2021 i al 7% el de 2022.
També és notícia que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat la seva previsió de creixement del PIB d'Espanya, que a l'abril calculava en un 6,4% per a aquest any i en un 4,7% el 2022, amb motiu de l'actualització del seu informe Perspectives Econòmiques Globals.
A Àsia, les accions han acabat amb signe mixt ja que diversos dels principals valors tecnològics xinesos a Hong Kong han seguit sota pressió després de la caiguda de dilluns. Així, les accions del gegant tecnològic xinès Tencent han caigut un 4,98%, mentre que Alibaba ha baixat un 4,16% i Meituan, un 10,61%. L'índex Hang Seng Tech ha caigut un 3,17%.
L'índex Hang Seng de Hong Kong, més ampli, ha cedit un 1,03%, registrant noves pèrdues després d'una caiguda de més del 4% dilluns pels temors reguladors que envolten el sector tecnològic i de l'educació privada de la Xina. Les accions de la Xina continental han pujat, amb el compost de Xangai avançant un 0,14%, mentre que el component de Shenzhen s'ha mostrar pla. D'altra banda, el Nikkei 225 del Japó ha guanyat un 0,53%.
En altres mercats, el bitcoin ha plegat veles en el seu avanç fins a gairebé 40.000 dòlars i deixa caigudes fins als 38.000 dòlars.
L'euro s'aprecia un 0,25% i es canvia a 1,1829 dòlars. El petroli puja un 0,1%, fins als 74,51 dòlars el Brent i els 71,72 dòlars el West Texas.
L'or avança un 0,09%, fins als 1.801 dòlars; i la plata es deixa un 2,70%, fins als 24,64 dòlars.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,231%.