El selectiu ha marcat màxims de 14 anys; la cosmètica cau amb força després de retirar un producte
L'IBEX acomiada divendres amb lleus caigudes (-0,39%, 12.072 punts), festiu a Espanya, encara que la borsa opera amb normalitat. Això, al tancament d'una setmana molt positiva, durant la qual acumula, en espera del que faci avui, pujades del 4%, i en què ha superat els màxims de l'any i ha marcat nivells que no es veien des del 2010. El selectiu espanyol està en ratxa i, com a la resta de borses europees, no li ha importat que una de les principals economies de la zona de l'euro, França, estigui travessant una crisi política forta. Tampoc no li ha importat la sorpresa de Corea del Sud i la decisió del seu president de declarar la llei marcial, cosa que va provocar moments de gran agitació. De fet, no li ha importat res més que continuar pujant, i ho ha fet amb més ímpetu que la resta de places del Vell Continent.
Dins de l'IBEX, avui ha estat protagonista Puig, que ha caigut amb força (més d'un 3%, però ha arribat a perdre un 8%) després d'anunciar aquest dijous la retirada de diversos lots d'un producte defectuós. Tot i que ha dit que això no afectarà els seus objectius de l'any ia mitjà termini, Citi no ho veu així i preveu rebaixes en les previsions del consens a causa de la que ha passat.
Enfront de Puig, Acciona Energía ha estat el millor títol de l'IBEX, amb alces de més del 3%, gràcies a una millora de Morgan Stanley.
Fora d'Espanya, destaquen les fortes pujades en Direct Line després de conèixer-se la notícia que serà adquirida per l'asseguradora britànica Aviva.
PENDENTS DE L'OCUPACIÓ DELS EUA
Els inversors han conegut avui l'informe d'ocupació dels EUA del novembre, per al qual s'esperava un augment de les nòmines fins a 200.000 al mes, i que ha superat la previsió amb una xifra de 227.000. La taxa d'atur, però, puja al 4,2%
Milad Azar, analista de mercat a XTB, assegurava que "un resultat igual o superior a la previsió de 200.000 llocs de treball afegits podria indicar una fortalesa contínua del mercat laboral, reforçant la postura dura de la Reserva Federal i recolzant el dòlar". Recordem que la propera reunió de la Fed se celebra els dies 17 i 18 de desembre.
A més, aquest divendres s'ha publicat el PIB definitiu de la zona de l'euro del tercer trimestre, que va créixer un 0,4%, confirmant les dades preliminars.
Així mateix, a l'altra banda de l'Atlàntic parlaran diversos membres de la Fed després que aquesta setmana el seu president, Jerome Powell, digués que la fortalesa econòmica permet un enfocament "caut" amb els tipus i afegís que espera tenir una bona relació amb Donald Trump.
També s'ha conegut avui l'índex de sentiment del consumidor de la Universitat de Michigan, que ha pujat a 74 punts al desembre, un punt per sobre del que s'esperava i dos per sobre de la dada d'octubre.
LA SETMANA (I L'ANY) DEL BITCOIN
La setmana ha estat marcada també, sens dubte, pel bitcoin i el salt per sobre dels 100.000 dòlars, nous màxims de tots els temps. Els estrategs coincideixen que no pararà aquí perquè tot l'afavoreix, especialment el triomf de Donald Trump i la seva política totalment partidària dels actius digitals. La criptomoneda es dispara un 140% durant l'any.
El recent nomenat president del regulador de mercats dels EUA (SEC), Paul Atkins, és un clar partidari de les criptos, i aquest va ser l'últim factor que la va portar a superar la barrera dels 100.000.
"Atkins va servir a la SEC sota el mandat de Bush, en què tenia un historial d'oposició a les regulacions i era considerat favorable als mercats financers. Podria revisar o revertir els canvis realitzats durant l'era Biden. A més, és poc probable que sigui tan anticripto com el seu predecessor, Gary Gensler", comenta Kathleen Brooks, directora d'anàlisi d'XTB.
A més, la setmana acaba amb un nou nomenament de Trump per afavorir el món cripto. Ha seleccionat David Sacks com a "tsar de la IA i les criptomonedes de la Casa Blanca". Serà l'encarregat de garantir que el marc legal per als tokens tingui "claredat" per permetre que la indústria cripto prosperi.
ALTRES MERCATS
L'euro, que s'ha vist pressionat aquesta setmana per la crisi francesa, s'acaba a nivells de 1,0568 dòlars. El petroli, després que l'OPEP+ anunciés ahir l'extensió de les retallades voluntàries de producció fins a l'abril del 2025 per mantenir suportats els preus, ara està caient un 1,4%. El Brent se situa als 71,13 dòlars i el WTI, als 67,24 dòlars.
L'or avança un 0,53% (2.662 dòlars) i la plata suma un 0,74% (31,77 dòlars).
El bitcoin es pren un respir i cau per sota dels 100.000 dòlars. L'ethereum se situa als 4.000 dòlars.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja al 4,159%.