Caigudes en l'IBEX 35 i la resta de borses europees després del to dur de Powell

El banquer central ha reiterat que el principal objectiu és fer tornar la inflació al 2%. "L'estabilitat de preus constitueix la base de la nostra economia: sense estabilitat de preus, l'economia no funciona per a ningú", ha sentenciat Powell, alhora que ha apuntat que, sense l'enduriment, els EUA no aconseguiran un "període sostingut de condicions sòlides al mercat laboral”.

Tot i això, Powell ha advertit que controlar la inflació portarà "un temps" i requerirà "l'ús de les nostres eines amb força" per "equilibrar la demanda i l'oferta". En aquest context és on treballa la Fed, que està movent la política "de manera deliberada a un nivell que serà prou restrictiu" per aconseguir l'objectiu d'inflació.

Pel que fa a la propera pujada de tipus d'interès, Powell ha afirmat que "la nostra decisió a la reunió de setembre dependrà de la totalitat de les dades entrants i de l'evolució de les perspectives" i ha assenyalat que "en algun moment, a mida que l'orientació de la política monetària s'endureixi encara més, és probable que sigui apropiat reduir el ritme de les pujades”.

El president de la Fed ha apuntat que l'alta inflació ha seguit "escampant-se per l'economia" i que, tot i que la lectura positiva de juliol sigui "benvinguda", la millora d'un únic mes "està molt lluny del que el FOMC necessita veure abans" d'estar segur que la inflació està baixant”.

Així mateix, ha reconegut que, si bé, “les últimes dades econòmiques han estat dispars, al meu entendre la nostra economia continua mostrant un fort impuls subjacent”. "El mercat laboral és particularment fort, però està clarament desequilibrat, amb una demanda de treballadors que supera substancialment l'oferta de treballadors disponibles", ha puntualitzat.

Abans del discurs de Powell, aquest divendres s'han conegut les últimes dades del deflactor bàsic del PCE del juliol, que baixa lleugerament fins al 6,3% des del màxim històric previ del 6,8%. Cal recordar que el PIB dels Estats Units publicat aquest dijous s'ha revisat lleugerament a l'alça al segon trimestre fins al -0,6% des del -0,9% de la primera estimació publicada al juliol. El consens n'esperava una contracció del -0,8%.

Dins de l'IBEX Sabadell (+1%), Repsol (+0,19%), Enagás (+0,10%) i Acciona Energía (0,05%) han estat els únics valors que han tancat en positiu. Al costat contrari, Meliá (-4,06%), PharmaMar (-3,91%) i Solaria (-3,78%) han liderat les caigudes.

ULL A LA CRISI ENERGÈTICA

La crisi energètica ha estat un altre gran tema de la setmana. El preu del gas va assolir nous màxims històrics enmig de les preocupacions sobre el Nord Stream 1 i per problemes de subministrament pels danys produïts en un oleoducte al Kazakhstan.

Morgan Stanley ha publicat un informe en què reconeix un empitjorament de les seves perspectives econòmiques per a la zona de l'euro a causa d'aquest motiu. Així, ara espera "una recessió lleugerament més profunda a partir del quart trimestre" d'aquest any i una recuperació més lenta de l'activitat al segon semestre del 2023.

Relacionat amb això, aquest divendres és notícia que els britànics pagaran un 80% més per la llum i el gas a partir de l'octubre. Així ho ha anunciat aquest divendres el regulador britànic, Ofgem, que ha elevat el límit del preu de l'energia un 80%, de manera que el rebut mitjà serà de 3.549 lliures anuals. Aquesta decisió afegeix encara més pressió al Govern perquè anunciï més ajuts a les llars de cara a l'hivern.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia a 0,99 dòlars (+0,22%). El petroli, mixt. El Brent se situa als 99,41 dòlars i el WTI, als 92,36 dòlars.

L'or cedeix un 1,32% (1.748 dòlars), i la plata, el mateix, un 1,12% (18,90 dòlars).

El bitcoin perd un 3,6% (20.809 dòlars) i l'ethereum baixa un 6,6% (1.594 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,009%.