L'objectiu és aconseguir una tributació efectiva i adequada dels rendiments obtinguts durant aquestes operacions
La Comissió d'Hisenda i Funció Pública debat aquest dimecres al Congrés com regular les obligacions d'informació a l'Agència Tributària d'aquells intermediaris financers en la compravenda monedes virtuals.
Ciutadans critica l'absència de mecanismes d'informació periòdica de les plataformes i intermediaris financeres que donen cobertura a aquestes transaccions
La iniciativa, una proposició no de llei registrada al passat mes de març pel diputat de Ciutadans Vicente Ten Oliver, persegueix aconseguir una tributació efectiva i adequada dels rendiments obtinguts durant aquestes operacions. Ten Oliver hi destaca que, tot i que la regulació sobre les monedes virtuals "no és clara encara, la seva tributació sí que ho és", ja que tot contribuent ha de declarar pèrdues i guanys de patrimoni que es produeixin com a conseqüència d'una compravenda, tal com es realitza amb actius financers.
En aquests casos, assenyala que una persona que tributi per IRPF el guany patrimonial obtingut per la diferència de valors d'adquisició i transmissió, descomptant-ne despeses de tramitació o gestió, tributarà el 19% fins als 6.000 euros, el 21% fins als 50.000 euros i el 23% més enllà d'aquesta xifra.
UN SISTEMA OPAC PER FALTA D'INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA
Enfront de la transparència que, segons la seva opinió, aporta la tecnologia blockchain o cadena de blocs als seus transaccions -"és un llibre de comptabilitat inalterable", esgrimeix el diputat-, Ten Oliver assenyala que "resulta paradoxal" que, a l’àmbit fiscal, "resulti tan opac a causa de la manca d'informació i transparència de les transaccions".
Així, assenyala l'absència de mecanismes d'informació periòdica de les plataformes i intermediaris financers que donen cobertura a aquestes transaccions, i adverteix de l'ús especulatiu d'aquestes monedes virtuals i fins i tot per finançar activitats delictives, com el blanqueig de capitals, per la seva "garantia d'anonimat i opacitat" i que funciona de forma descentralitzada.
Per això, considera "urgent" millorar les obligacions d'informació dels poders públics per prevenir la comissió de delictes i evasió fiscal a través d'aquests valors, i recorda el compromís adquirit pel Govern al seu pacte d'investidura amb Cs de crear una Autoritat Independent de Protecció del Consumidor i Inversor Financer.
Precisament, la creació d'aquesta autoritat és un dels punts de la iniciativa que reclama al Govern la seva posada en marxa per unificar i reforçar els serveis de reclamacions i protecció dels tres supervisors financers (banca, valors, assegurances) i "recuperar la confiança d'estalviadors i usuaris de serveis financers".
D'altra banda, Ten Oliver demana "donar una difusió adequada" de la informació sobre els riscos, drets i garanties que s'assumeixen en invertir en monedes virtuals "per evitar perjudicis econòmics d'impossible reparació, a causa de la trista història recent en productes financers complexos d'alt risc". Així, demana "compassar el compliment de les estrictes regulacions financeres al creixement i ritmes de les empreses més innovadores", de manera que "no s'estranguli amb normes al sector d’empreses de tecnologies financeres, però tampoc es relaxi la protecció dels drets dels consumidors".
AFAVORIR LA INNOVACIÓ EN TECNOLOGIA DE CADENA DE BLOCS
Finalment, el diputat de Ciutadans demana elaborar una regulació adequada per afavorir la innovació i tecnologia de cadena de blocs "amb la necessària seguretat jurídica", revisant per a això les diferents normatives que puguin afectar el desenvolupament i adopció d'aquesta tecnologia.
En aquest sentit, demana afavorir la seva introducció al mercat "mitjançant entorns controlats de proves" i posa l'exemple del Regne Unit, on es posa en contacte empreses i inversors qualificats per desenvolupar aplicacions pràctiques i tecnològiques d'aquests fenòmens, en espais coneguts com sandboxes.