Com afectarà la mort de Shinzo Abe a les eleccions japoneses?

La confiança en l'Executiu de l'actual primer ministre Fumio Kishida, l'altíssima inflació, els objectius de defensa respecte a la Xina i Rússia, el programa nuclear nacional, fins i tot la Constitució mateixa són alguns dels aspectes més rellevants d'aquestes eleccions. Així, com pot afectar la mort d'Abe aquests comicis?

LA CAMBRA ALTA

La Cambra Alta, la menys poderosa de les dues cambres del parlament, aprova la legislació, però pot ser anul·lada per la Cambra Baixa en assumptes vitals com ara l'elecció del primer ministre. Tradicionalment, aquestes eleccions solen considerar-se com una mena de vot de confiança o examen nacional al Govern en el poder.

Els membres de la Cambra Alta, amb 245 escons, tenen un mandat de sis anys, i la meitat dels escons es trien cada tres anys. Diumenge es disputen un total de 125 escons. Això inclou un escó vacant que normalment no hauria estat elegit en aquest cicle. Després del 10 de juliol, el nombre d'escons de la Cambra Alta augmentarà tres, fins arribar-ne a 248.

Kishida ha assenyalat que la victòria del Partit Liberal Democràtic (PLD), tradicional partit de govern i al qual pertanyia el malaguanyat Abe, es produirà si manté la majoria simple de la cambra, és a dir, 125 escons entre el seu partit i el seu soci de coalició, Kōmeitō. Actualment, el bloc governant té un total de 70 escons que no se sotmeten a reelecció, necessitarien guanyar 55 escons aquest diumenge (un 44%) per aconseguir l'objectiu marcat pel primer ministre.

Si el PLD aconsegueix guanyar amb un sòlid marge, com preveuen les enquestes, podrà consolidar el control del partit amb encara tres anys de legislatura abans de celebrar els següents comicis. Els últims sondejos de Nikkei preveuen que el PLD aconseguirà 60 escons i una enquesta d'NHK mostra que el 35,6% dels enquestats recolza el PLD, molt per davant del 5,8% que donaria el vot al socioliberal Partit Democràtic Constitucional.

BAIXA PARTICIPACIÓ

La participació en els darrers comicis a la Cambra Alta el 2019 va ser del 48,8% de la població, la segona més baixa des del final de la Segona Guerra Mundial al país del Sol Naixent. Segons una enquesta d'NHK recollida per Reuters, el 48% dels enquestats assegura que votarà en aquestes eleccions, amb l'11% reconeixent que havia emès el seu vot de manera anticipada, cosa que augura una participació similar.

Així mateix, Reuters destaca que la participació entre la població jove ha estat particularment baixa en els últims comicis, cosa que contrasta amb les altes taxes de participació entre la població més envellida d'un dels països amb més proporció de població més gran de 65 anys del món.

ALLUNYAR-SE DE LES ABENOMICS?

"Les 'Abenomics' van donar clarament resultat pel que fa al producte interior brut, els beneficis corporatius i l'ocupació. Però no va arribar al punt de crear un 'cercle virtuós'. Vull aconseguir un cicle econòmic virtuós augmentant els ingressos no només d'un determinat segment, sinó d'una forquilla més àmplia de persones per fomentar el consum. Crec que aquesta és la clau de com diferirà la nova forma de capitalisme del passat". Així es va pronunciar al gener passat Kishida en una entrevista amb Financial Times, intentant distanciar-se del seu predecessor en el càrrec i impulsor de les 'Abenomics', el terme utilitzat per descriure la política econòmica del mort Abe.

Tot i això, els experts consideren que les polítiques de Kishida són un “calc” de les idees del seu predecessor, les quals es troben en qüestió, ja que van ser concebudes per combatre la deflació a la qual fa anys s'enfrontava el Japó, mentre que ara el problema més gran de la seva economia és la inflació.

El Govern ha desplegat 2,7 bilions de iens (20.000 milions de dòlars) per intentar controlar la pujada dels preus, mitjançant mesures com una ajuda als majoristes de gasolina, i finançarà noves ajudes amb bons, cosa que podria augmentar la pressió sobre el deute públic nipon que ja duplica la mida del seu PIB.

ALTRES QÜESTIONS

Abans de l'atac sobre Abe, Kishida havia promès incrementar la despesa en defensa davant de la “fràgil” situació del Japó a causa del creixement de la Xina i l'ofensiva de Rússia a Ucraïna. Actualment, el Japó gasta 5,4 bilions de iens del seu pressupost en defensa, menys d'una quarta part del que dedica la Xina, i Kishida ha establert al seu programa electoral que aquest s'haurà de duplicar al 2% del PIB que demana l'OTAN.

D'altra banda, els alts preus de l'energia i alguns talls de subministrament han començat a alimentar els rumors que el Govern tornarà a posar en marxa els reactors aturats després del desastre de Fukushima el 2011. Cal assenyalar que el país només té operatius 10 dels 54 reactors nuclears que hi havia abans de la catàstrofe i Kishida ha assenyalat que han de fer-ne “el major ús possible”. El Japó obté la major part de les necessitats energètiques del petroli, mentre que el gas natural liquat (GNL) representa més d'un terç de la producció d'electricitat i s'ha vist afectat per la invasió de Rússia.

Finalment, Kishida ha assenyalat que alguns elements de la Constitució estan "antiquats", com el cas de l'article 9, que prohibeix actes bèl·lics per part de l'Estat del Japó. Al text, l'Estat reconeix aspirar a una pau internacional basada en la justícia i l'ordre i assenyala que “el poble japonès renuncia per sempre a la guerra com a dret sobirà de la nació i l'amenaça o l'ús de la força com a mitjà de solució en disputes internacionals”. La Carta Magna nipona es va adoptar a finals del 1946, després del final de la Segona Guerra Mundial i els atacs nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki, amb els Estats Units forçant el país a adoptar una constitució pacifista que l'impedeix tenir un Exèrcit propi o declarar la guerra.