Wall Street en 'pujada lliure' absoluta: quant més pot pujar?
No descartem una correcció cap als anteriors màxims històrics
A la vista del gràfic setmanal del S&P 500 podem veure com tenim al principal índex del món en allò que tècnicament denominem "pujada lliure" absoluta, o el que és el mateix, sense resistències de cap tipus.
Mesos enrere, i a la vista del gràfic setmanal de llarg termini, comentàvem la possibilitat que els mínims anuals poguessin ser el final de l'"ona c" d'un "abc" correctiu. El que en castellà vol dir que el moviment lateral dels últims dos anys, de consolidació de nivells, hauria corregit les fortíssimes pujades dels anys previs i aquesta fase d'ajustament (o fase de reacció) hauria arribat a la seva fi des de les zona de mínims que es van marcar en el mes de febrer als 1.810 punts (final de l'"ona c"). Com sempre ens agrada recordar existeixen dues formes de corregir les pujades, en profunditat (amb caigudes) o consumint temps (moviment lateral) i Wall Street sembla haver-se decantat per aquesta última.
Wall Street: tot allò que pot frenar el seu festival de màxims
Dit això, no podem descartar que al llarg de les properes sessions/setmanes veiem al S&P 500 corregir part dels últims excessos fins a comprovar la nova zona de suport, abans resistència, que presentava als màxims històrics que es van aconseguir el 2015 (2.130 punts). En qualsevol cas, el que hem de saber és que l'índex no pot ser més alcista i per tant, per definició, no hi ha major senyal de fortalesa que la d'un subjacent que cotitza en "pujada lliure" absoluta. Per descomptat que veurem correccions, perquè res puja sense la seva corresponent fase d'ajustament, però això no invalidarà en cap moment la impecable tendència alcista de fons.
Gràfic setmanal - S&P 500