Santander no té pols: sense el més mínim senyal de fortalesa

El primer banc del nostre país fa força temps que està mostrant-se més feble que el conjunt del nostre sector financer, i no parlem ja si el comparem amb el sector bancari europeu. Les caigudes de les últimes sessions, lentes però contínues, l'estan acostant a la zona de suport dels aproximadament 3,50 euros i si aquest nivell de preus es perforés en preus de tancament durant els pròxims dies, no descartem una volta cap als mínims de 2019 als 3,30 euros (ajustada la sèrie de preus a tots els dividends repartits). I aquí és on hi ha la clau de tot, en els mínims de l'any passat. És crític que aquest suport funcioni, ja que en perforar-lo no podem descartar que finalment el preu resti la totalitat de l'últim gran impuls alcista, és a dir els mínims de 2016 als 2,60 euros. Per sobre, pel costat de les resistències, la més important en aquest moment, i bastant allunyada per cert, és la directriu baixista; ara als 3,90 euros.