El més probable és que busquin de nou el suport que presenten en els mínims anuals
Després de les últimes caigudes, el lògic, el més probable és que els dos grans bancs del nostre país posin a prova de nou els mínims anuals.
Els bancs segueixen mostrant-se en el seu conjunt molt febles i de nou tornem a veure al nostre selectiu més ressagat que els nostres veïns. I no podria ser d'una altra manera, tenint en compte el molt que depenem d'aquest sector pel bó i ara pel dolent. Començant pel Santander, el primer banc del nostre país, podem veure com segueix construint màxims i mínims decreixents en tots els terminis. A més, no ha estat capaç de tancar (però sí d'emplenar) el buit a la baixa dels 4,9 euros. El que és un senyal de feblesa. Tot apunta al fet que posarà a prova el suport que presenta en els mínims anuals, els 4,45 euros. I per sota ja no hi ha gens important fins al buit alcista dels 4,24 euros (07/12/16). Per a dalt, pel costat de les resistències, tenim l'últim màxim decreixent en els 4,81 euros.
Pel que fa a BBVA, tres quartes parts del mateix. A principis de juliol aconseguia superar l'últim màxim decreixent, mostrant-se més fort que Santander, però finalment s'ha girat també amb violència a la baixa abans de posar a prova la directriu a la baixa, per definició resistència. Sembla decidit a posar a prova el suport que presenta en els 5,8 euros. Perforar-los seria un nou senyal de feblesa, l'enèsima, ja que des d'aquest moment el preu estaria donant continuïtat a la impecable successió de màxims i mínims decreixents des de finals de gener. Resumint, es diria que tota potencial recuperació en la banca i en l'Ibex, més enllà dels típics rebots puntuals, pansa per ser capaces de respectar sí o sí els mínims anuals.