Tenim el títol més a prop de suports que de resistències
Des de principis de 2018, i en línia amb el sector bancari europeu, els títols de Banc Santander es troben construint impecables màxims i mínims decreixents.
Rebots puntuals a part, la veritat és que si ens fixem en el gràfic de Santander a mitjà termini, podem adonar-nos de com des dels màxims de principis de gener aquest presenta una impecable tendència baixista. Per això, només cal observar els impecables màxims i mínims decreixents dels seus títols. És a dir, cada vegada que rebota, aquest es queda per sota de l'últim màxim decreixent, i així com es poden imaginar no es puja. D'altra banda, a més curt termini el tenim molt més a prop de suports que de resistències. Com a suport tenim els mínims anuals (3,38) i com a resistència l'últim màxim decreixent, als 3,85 euros. Però la debilitat estructural del títol és de tal calat que tot i que busqués la part alta del canal baixista, ara als aprox. 4,20 euros, res canviaria realment.
Amb tot, no ens enganyem, la debilitat no és en exclusiva d'aquest títol, ho és de tot el sector bancari europeu. Cosa que vol dir que, mentre aquest segueixi presentant, com és el cas, una estructura correctiva tots els bancs en major o menor mesura es comportaran de la mateixa manera. Fins que l'índex bancari europeu, l'EURO STOXX Banks, no construeixi algun tipus de figura de volta tindrem més del mateix: rebots dins d'una impecable fase correctiva de grau més gran.