Repsol no es dona per vençut: ataca una vegada i una altra la directriu baixista principal
Els títols de la petroliera pugen un 15% durant l'any
Just abans de començar el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna els títols de Repsol acariciaven la directriu baixista principal, aquella que uneix tots i cadascun dels successius màxims decreixents des dels màxims històrics de l'estiu del 2018.
| Short Term | Long Term | |
| Trend | 2 | 11 |
|---|---|---|
| Support | 9.35 | 12.04 |
| Résistance | 13.11 | 13.11 |
Una directriu baixista és una recta que presenta impecables màxims decreixents i que ha de complir la condició de tenir, almenys, tres punts de tangència o de suport. No ens val només dos punts de toc. Al cap i a la fi, es tracta d'una zona de resistència on el pendent és negatiu i on cada vegada que el preu la toca es produeix una descàrrega de paper. És a dir, l'oferta és superior a la demanda, i per això els preus cauen.
Condició que per altra banda compleix Repsol en presentar l'estructura de preus quatre punts de tangència impecables des dels màxims històrics de l'estiu del 2018 als 13,736 euros (ajustada la sèrie de preus a tots els dividends repartits al llarg de la història). A veure, però tot suggereix que el títol pot atacar de nou la directriu i aquesta vegada amb més probabilitat d'èxit.
Si ho aconsegueix, cal apostar per un ràpid moviment a la recerca dels màxims del 2019 als 13,11 euros previ atac als màxims històrics als quals abans hem fet referència.
