Ha de pujar un 240% per recuperar els màxims anuals
Tornem a tenir l''or negre' molt tocat, molt feble, fins i tot enfonsat. I coquetejant perillosament amb el suport que té als mínims de març.
Short Term | Long Term | |
Trend | 4 | 19.27 |
---|---|---|
Support | 17.10 | 29.13 |
Résistance | 41.50 | 41.50 |
Aquest dimecres hem conegut que l'Agència Internacional d'Energia (AIE) anunciava que preveu que la crisi del coronavirus esborri gairebé una dècada de creixement de la demanda de petroli al 2020 a causa de les mesures preses a tot el món per frenar l'activitat i fer front a la pandèmia. L'activitat al sector del transport ha disminuït dràsticament a gairebé tot arreu, ha destacat l'AIE, assenyalant que s'han aplicat mesures de confinament en 187 països i territoris en resposta al brot de Covid-19.
Dit això, la volatilitat que presenta el preu del petroli s'ha tornat extrema. Tant és així, que no fa gaire va arribar a pujar en una sessió un 40% i ara el tenim de nou en una situació més que delicada, atacant l'important suport dels mínims de l'últim 'crash': els mínims de març, els 19,27 dòlars. Perforar per molt marge aquest suport i en espelmes setmanals seria un altre clar senyal de feblesa estructural del preu del petroli. Des d'aquest moment, donaríem per perforat el suport decreixent des del qual pivota el preu des de fa unes setmanes, la recta que uneix els mínims decreixents de 2009 i de 2016.
Per tant i a manera de resum, cal destacar els importants nivells de suport que s'estan atacant en aquest moment al Crude Oil Continuous (WTI) i que si definitivament es perforen, deixarien la porta oberta a un moviment correctiu que restés íntegrament l'últim grandíssim impuls alcista, i això podria dur els preus als mínims de 1998, els 10,65 dòlars. Que sembla una bogeria? Doncs sí, però també ho era el pensar que perdríem els mínims de la crisi de 2015-2016, i així estem. El mercat és capaç del millor i del pitjor.