OHL: l'impecable rebot a la 'línia clavicular' espanta el més pintat

La volatilitat d'OHL és màxima. Tant que des dels mínims de novembre fins als màxims de març el títol s'ha revalorat un 150% i des dels màxims de març fins avui acumula una caiguda del 25%. Els números parlen per si sols. Tècnicament parlant, segueix sent un títol impecablement baixista no ens enganyem. De fet, els màxims i mínims decreixents setmanals són impecables. I l'últim rebot, encara que molt violent, encaixa a la perfecció dins del que pot ser la fase d'ajust (fase de reacció) proporcional a la caiguda que va portar el preu des dels 3 euros fins als 0,53 euros en només dos mesos. Acció (caigudes)-fase de reacció (rebots).

Des del punt de vista xartista, es compleix després o no, doncs res és infal·lible als mercats (no ho oblideu), el que tenim davant és un superlatiu 'cap i espatlles'. Figura que en el cas que ens ocupa portaria amb si fortíssimes caigudes a mitjà i llarg termini, tenint en compte que aquesta formació va començar a construir-se el 2015. Ens la podem creure o no, fallarà o es complirà, qui ho sap. Però el rebot dels últims mesos encaixa d'allò més bé dins del que és un retrocés temporal a la línia clavicular de la figura baixista.

Gràfic setmanal d'OHL des de finals de 2012