L'S&P 500 està donant forma a un gran triangle: quines implicacions té?

Hi ha moments com l'actual quan els preus cotitzen en zona de ningú, a mig camí entre les zones de control. Cosa que vol dir que entre aquests no trenquin algun suport o superin alguna resistència és igual si tenim l'S&P 500 cotitzant als 2.600 o als 2.700 punts. El realment interessant el tenim en els màxims decreixents i mínims creixents que presenta el que és el primer índex de Wall Street. El que tenim davant és una pauta triangular. L'experiència ens diu que en condicions normals aquest tipus de formació acostuma a trencar a l'alça, però no cal avançar-se els esdeveniments, perquè en borsa no hi ha res infal·lible. Simplement, hem d'esperar que el preu salti per un o altre costat per tenir el senyal que, probablement, sigui el següent gran moviment en tendència.

D'antuvi, l'índex s'ha girat amb precisió màxima des del buit baixista (per definició resistència) que presenta als 2.712 punts. Això és sense cap dubte un senyal de debilitat. Però, al mateix temps, tenim, de nou, el preu a les portes del suport que li confereix la MM200 diària. Una cosa per l'altra. El que sí que ens diu l'experiència és que aquest tipus de triangles, quan es trenquen, acostumen a portar amb si importants i violents moviments pel costat pel qual es decanten. I mentrestant només queda fer una cosa: esperar que el preu ens confirmi què vol fer i quan.