L'euro/dòlar no pot amb la part alta del canal baixista de l'última dècada
La teoria bàsica del xartisme diu que a la part alta d'un canal es ven
Si ens fixem en el gràfic de llarg termini de l'encreuament, podem veure com l'euro/dòlar s'ha girat a la baixa a les portes de la important resistència que li confereix la part superior del canal baixista.
Cal reconèixer la precisió amb la qual s'està desplaçant l'euro/dòlar durant l'última dècada. Aquest es troba encaixat dins d'un impecable canal baixista, construint, com no pot ser d'altra manera, màxims i mínims decreixents. Per tant, és indubtable que la tendència de l'euro a mitjà i llarg termini contra el dòlar segueix sent a dia d'avui baixista. Simplement, no ha pogut amb la part superior del canal, per definició resistència. Cosa que no vol dir tampoc que hagi de buscar necessàriament la base d’aquest canal. D'antuvi el preu ha sortit rebutjat amb força a la baixa després de no poder superar resistències i a molt curt termini no s'observa cap suport fins al nivell dels 1,1540-1,540 (els màxims de 2016 que posteriorment van funcionar com a suport).
