El SOX de semiconductors cau un 18% des de màxims i lluita per no perdre l'MM200

La setmana a la tecnologia ha començat amb la mateixa sagnia amb què acabava la passada, demanant l'hora a l'àrbitre com se sol dir a l'argot futbolístic. El cas és que ha estat perforar el suport dels 3.687 punts (ara resistència) i enfonsar-se un altre 10% en només tres sessions, acumulant així una caiguda del 18% des dels màxims històrics de principis d'any als 4.068 punts.

Vagi per davant que no sóc un fidel convençut de la mitjana mòbil simple de 200 sessions (DMA200), perquè aquesta falla molt, pel meu gust massa. Genera molt soroll i massa senyals falsos en molts moments de mercat, tant a l'alça com a la baixa. Tant de bo el mercat fos tan senzill com el fet que alguna cosa sigui alcista o baixista pel simple fet de perforar aquesta mitjana. I és que en realitat només solo fixar-m'hi, si aquesta m'ha demostrat que ha funcionat amb precisió màxima en un determinat subjacent. I aquest és una mica el cas que ens ocupa.

L'índex aconseguia rebotar amb màxima precisió aquesta mitjana a principis d'octubre i ara estaria perforant la mitjana mòbil. Però és cert que encara tenim gairebé tota la sessió al davant i el fet que el sentiment inversor al Nasdaq es troba en nivells extrems, pitjors fins i tot que al pitjor moment de la pandèmia el març del 2020, ens fa albergar certa esperança que es pugui obrar algun tipus de miracle des dels mínims de la sessió. A més, la projecció mínima de caiguda del cap i espatlles que es confirmava recentment després de la perforació del suport dels 3.687 punts s'acaba de complir.

En resum, figura de tornada de les caigudes no n'hi ha, en absolut. Però és cert també que hi ha molta por al mercat, pànic m'atreviria a dir, i és aquí on solen construir-se els sòls de mercat.