L'Ibex, en un "quiero y no puedo"

Aquest matí l'Ibex emplenava íntegrament el buit alcista dels 6.580 punts (sessió del 6 d'abril) i des d'aquí començava a recuperar posicions amb decisió, però al tancament se'ns ha tornat a desinflar bastant. De manera que el que tenim és un petit i tímid intent de sortir a l'alça des de suports, però al final tot han estat bones intencions i poc més. És cert que no s'ha tancat el buit alcista, però cada dia que passa la velocitat de creuer del rebot sembla anar a menys. El que també comencem a albirar és un pas enrere del nostre índex respecte dels dels nostres veïns europeus i de l'altre costat de l'Atlàntic. Això és, des dels mínims de març el nostre selectiu rebota un 16% però el Dax, el S&P i el Nasdaq 100 reboten entorn del 26%. I el Dow Jones prop de 30%.

Això què vol dir? Doncs que continuem estant més febles que els altres, cosa a la qual, d'altra banda, ja hauríem d'estar més que acostumats. I més quan tenim un índex excessivament depenent dels bancs. Els bancs segueixen molt febles i prova d'això és que l'índex europeu, l'EURO STOXX Banks, està intentant aferrar-se al suport que presenta als mínims històrics de març com a una taula de salvament I d'altra banda, a part del suport dels 6.580 punts tenim com a resistències els 7.210 i per damunt els 7.450 (38,2%) els 8.000 punts (50%).