El bo nord-americà posa la directa fins als màxims històrics de 2012
Des de mitjans de 2014, el preu s'està desplaçant dins d'un impecable canal alcista
A la vista del gràfic setmanal del bo nord-americà a 10 anys podem veure com el preu continua dibuixant mínims i màxims creixents al mateix temps que es troba fluctuant dins d'un impecable canal alcista.
Es podria dir que des de fa tres anys, a més, el tenim encaixat a dins d'un impecable canal alcista, construïnt mínims i màxims creixents (definició de tendència alcista) i rebotant des de la base del canal i prenent-se un petit descans cada vegada que toca la part alta del mateix. Tant és així que, correccions a part, es podria dir que més tard o més d'hora es dirigirà a la important resistència que presenta als màxims històrics que va marcar al juliol de 2012 als 135,48. Estem parlant, per tant, de màxims històrics als preus dels bons i mínims històrics a les rendibilitats dels mateixos (ara a l'+1,557%).
En qualsevol cas l'actual situació dels bons americans dista molt, de moment, de la qual tenim aquí a Europa amb el Bund alemany, en nivells màxims de tots els temps (en preu) i amb rendibilitats negatives (-0,083%), quelcom impensable en la història de l'economia. I és que mentre els diferents bancs centrals continuïn comprant bons és el que hi ha, més i més pujades en els bons i més i més caigudes en les seves rendibilitats.
Gráfico semanal - 10 YEAR US Futuro Continuo