Cinc coses que hauries de saber de l'última 'quàdruple hora bruixa' de l'any

Què és la cuádruple hora bruixa?

Tal dia com avui vencen les opcions i futurs sobre índexs i accions tant a Europa com a l'altre costat de l'Atlàntic, la qual cosa sol traduir-se en una jornada de forta volatilitat, o això és el que li agrada dir a gran part dels analistes i mitjans econòmics especialitzats. És cert que existeixen venciments més volàtils que uns altres, però en general diria que el que els caracteritza és un major increment del volum de contractació i no tant la volatilitat. Volum que, d'altra banda, es comença a notar des de principis de setmana i que, a poc a poc, sol anar augmentant conforme s'aproxima el venciment. Dit això, un venciment no és més que una data límit en la quin vencen (s'executen) nombrosos productes derivats sobre accions i sobre índexs sobre els quals cal decidir si tanquem la posició o per contra ens “rolem” (traspassem) al següent venciment.

Per què es diu així?

La Quàdruple Hora Bruixa és una sessió a la qual també se la coneix com Freaky Friday. Aquest nom fa referència als moviments estranys que realitzen els mercats en aquest dia. Així, Freaky Friday vindria a significar un divendres rar, estrany, o divendres estrafolari. Molts fan la comparació d'aquesta sessió com un dia de molt tràfec d'operacions en els dos sentits, els inversors que tanquen posicions i els que les traspassen al següent venciment (rollover). Tradicionalment s'utilitzava el terme “triple hora bruixa” per designar al tercer divendres de cada trimestre (març, juny, setembre i desembre), mesos en els quals vencen els contractes trimestrals d'opcions i futurs sobre índexs i les opcions sobre accions. Posteriorment, amb el naixement dels futurs sobre accions, va passar a batejar-se com “quàdruple” hora bruixa.

Quan es produeix?

Tenen lloc el tercer divendres del mes de març, juny, setembre i desembre, coincidint amb el venciment trimestral dels futurs i opcions. No en totes les borses europees els venciments són a la mateixa hora. Així per exemple el venciment per a l'Euro Stoxx 50 té lloc a les 12 hores; una hora més tard té lloc al Dax; a les 14:30 sobre alguns índexs de Wall Street; a les 16:00 hores sobre el Cac 40 i a les 16:45 hores a l'IBEX-35. En el cas que ens ocupa, el del nostre selectiu, el preu de liquidació del futur es calcula amb la mitjana d'aquest entre les 16:15 i les 16:45 prenent un valor per minut.

Per què augmenta tant el volum?

Molts fan la comparació d'aquesta sessió com un dia de molt tràfec d'operacions en els dos sentits, els inversors que tanquen posicions i els que les traspassen al següent venciment (rollover). Es creuen nombroses operacions de tot tipus, tant a l'alça com a la baixa en molt poc temps, d'aquí la “teòrica” alta volatilitat de la sessió i el fort volum de negoci.

Ocorre igual en altres països?

No, no és igual en tots. Per exemple al mercat americà no existeixen els futurs sobre accions. Es van prohibir per evitar manipulacions en les cotitzacions dels actius. Per això allí, a l'altre costat de l'Atlàntic, es denomina la triple hora bruixa (vencen futurs sobre índexs i opcions sobre índexs i accions). A més, en el cas de la Borsa espanyola, a diferència d'altres països, hi ha venciments mensuals pel que no cal esperar a cadascun dels trimestres.

(Gràfic dels últims venciments en el futur de l'Euro Stoxx 50)