Cada vegada que el Nasdaq corregeix sembla que sigui el final del món... sempre el mateix

El Nasdaq 100 va caure aquest dilluns un 2,63% i des dels màxims anuals, que també són històrics, es deixa un 5%. I encara puja l'any un 3,65%. Quin és el problema? Em crida l'atenció que cada vegada que aquest índex cau amb una mica de força, a la mínima els titulars són "caiguda", "enfonsament", etcètera. Repeteixo, aquest cau un 5% des dels recents màxims històrics de finals d'abril. Si mirem el gràfic, el que tenim és una petita volta en 'illa' baixista després d'emplenar (i no tancar) el buit baixista dels 13.800 punts. El preu se'ns ha caigut i presenta un important suport a la volta de la cantonada: el buit alcista de la sessió de l'1 d'abril als 13.09 punts. Sembla que ja no ens recordem dels nombrosos buits alcistes que aquest índex es va deixar durant el 'ral·li' de finals de març-primera meitat d'abril. I ara els està omplint/tancant. O dit amb altres paraules, a dia d'avui la correcció encaixa absolutament dins dels paràmetres normals.

En tancar aquest buit els següents suports es troben a la zona dels 12.200-12.300 punts: els mínims de març i la directriu alcista que uneix els mínims creixents des del passat estiu. Així que anem pas a pas, perquè aquest índex és el que més ha pujat durant l'última dècada i també es mereix un descans. Un moviment lateral que es pot prolongar en el temps i que serveixi per drenar/ajustar les importants pujades durant tant de temps. I no busqueu una altra cosa perquè a hores d'ara no hi ha res més.