Malgrat el rebot del 6% des dels mínims anuals tot segueix formant part d'un simple rebot
Els màxims de la setmana passada es van frenar, al cèntim, després d’acariciar la zona de resistència (abans suport) de la 'línia clavicular' de la formació en 'cap i espatlles'.
Novament l'IBEX, així com molts dels 'blue chips' del nostre mercat, s'estan quedant endarrerits durant les últimes sessions respecte al bon comportament de les borses europees. I la veritat és que no som capaços de recuperar-nos amb la mateixa alegria que els altres, ja que, per exemple, a Telefónica i Santander els està costant un món superar resistències. Tant és així que els títols de l'entitat càntabra s'han frenat en el rebot, al tick, des de la zona de resistència que li confereix la "línia clavicular" de la formació baixista en "cap-i-espatlles" a la qual vam fer referència setmanes enrere.
Si no fos per la fortalesa del conjunt dels índexs europeus, es podria estudiar com a escenari més probable l'inici d'una recaiguda cap a la zona de suport que presenta en els mínims anuals, als 5,10 euros. Però em costa de creure que amb les borses europees superant resistències l'IBEX, i amb ell, Banc Santander, no acabin contagiant-se i recuperin posicions més aviat que tard. A curt termini i com a zona de resistència, a més de la "línia clavicular", tenim el buit baixista dels 5,6 euros (principis de març).