A Repsol se li ennuega una vegada i una altra la directriu baixista

Una directriu baixista és una recta que presenta impecables màxims decreixents i que ha de complir la condició de tenir, almenys, tres punts de tangència o de suport. No ens val només dos punts de toc. Al cap i a la fi, es tracta d'una zona de resistència on el pendent és negatiu i on cada vegada que el preu la toca es produeix una descàrrega de paper. És a dir, l'oferta és superior a la demanda, i per això els preus cauen.

I aquest és el motiu pel qual els títols de Repsol fa a prop de dos mesos que desplegen un erràtic lateral. Perquè es tracta d'una important zona de resistència, la directriu baixista que uneix tots i cadascun dels successius màxims decreixents des dels màxims d'estiu de 2018. El preu s'està xocant una vegada i una altra contra aquesta resistència dinàmica i no és capaç de deixar-la enrere amb folgança i en espelmes setmanals. Quan ho faci, si ho aconsegueix, cal apostar per una volta als màxims històrics als 13,73 euros (ajustada la sèrie de preus als dividends repartits).