Pèrdues a Wall Street després de conèixer la dada clau d'inflació

Wall Street obre la sessió de dimecres amb pèrdues després del tancament a la baixa d'aquest dimarts, segona jornada consecutiva de descensos de la setmana. El Nasdaq va tornar a liderar la caiguda d'un dia marcat pel mal comportament de les empreses de programari, amb Microsoft al capdavant, encara que els onze sectors de l'S&P van acomiadar dimarts vermell.

I és que la sessió d'ahir va estar molt condicionada pel que ha passat aquest dimecres, després de la publicació de l'IPC nord-americà del juny, mentre no perden de vista el sorpasso del dòlar a l'euro i l'evolució dels primers resultats empresarials de pes (aquest dijous publiquen JP Morgan i Morgan Stanley).

JUNY, NOU PIC DE LA INFLACIÓ

La inflació continua disparada als Estats Units. L'Índex de Preus al Consum (IPC) ha pujat més del que s'esperava al juny i s'ha situat al 9,1% en taxa interanual, enfront del 8,6% registrat al maig, segons les dades publicades per l'Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana. La dada, a més, se situa per sobre del 8,8% esperada pel consens i suposa el major augment des del 1981.

Els experts de Pantheon Macroencomics consideren que "l'informe serà una lectura molt incòmoda per a la Reserva Federal" i descarten la possibilitat que la Fed pugi a la reunió de juliol els tipus d'interès, tan sols, 50 punts bàsics. Tot i que assenyalen que és possible que la taxa subjacent caigui més ràpid del que esperaven els mercats a causa dels preus més baixos de les matèries primeres i la fortalesa del dòlar.

Dan Boardman-Weston, director executiu i director d'inversions de BRI Wealth Management, afirma que "la Fed té una tasca difícil per endavant, tractant de garantir que les expectatives d'inflació no s'arrelin, però és probable que continuïn endurint la política en una economia en desacceleració. L'aterratge 'suau' que esperen segueix semblant una gran pregunta”.

Després de conèixer les noves pujades de tipus de 50 punts bàsics per parts dels bancs centrals de Corea del Sud (fins al 2,25%) i Nova Zelanda (fins al 2,50%), alhora que s'espera la decisió del Bank of Canadà a les 16.00 hores, el focus dels inversors és l'IPC nord-americà del juny.

I és que els experts consideren que la Fed tornarà a emprendre una pujada de tipus de 75 punts bàsics, fins al 2,25%-2,5%, repetint la decisió presa en l'última reunió cosa que va ser el major augment des del 1994. Des de Link Securities, Juan Fernández-Figares assenyala que el banc central podria moderar les alces després de la propera reunió. Recentment, James Bullard, president de la Fed de Saint Louis i un dels membres més durs del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), va assegurar que l'economia nord-americana gaudeix de bona salut i podria suportar “agressius increments de taxes”, temps que va demanar al banc central que assumeixi el risc de causar algun dany econòmic per aconseguir un aterratge suau.

"La credibilitat de la Fed serà posada a prova als propers mesos amb la publicació dels resultats corporatius i les xifres d'inflació", apunta Andy Sparks, cap de recerca de gestió de carteres d'MSCI, en declaracions a CNBC. I és que Sparks creu que la Fed corre el risc de “sobrepassar-se” en els seus intents de reduir la inflació, cosa que podria “empènyer l'economia, que ja ha mostrat signes de debilitat, cap a una recessió a gran escala”.

En aquest sentit, cal assenyalar que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat en 6 dècimes, fins al 2,3%, la previsió de creixement per a l'economia dels Estats Units aquest any per l'efecte que tindrà i ja està tenint l'encariment dels preus, en debilitar el consum i la inversió.

Pel que fa a l'actuació del banc central nord-americà tindrem més novetats aquesta mateixa tarda amb l'actualització del Llibre Beix de la Fed a les 20.00 hores.

CAIGUDES DE L'EURO FINS ALS 0,90 DÒLARS?

El 12 de juliol es va viure un moment històric: el sorpasso del bitllet verd a la moneda comunitària per primera vegada en 20 anys. Si bé en aquests moments manté el preu 1:1 amb el rival nord-americà, alguns experts creuen que l'euro/dòlar té marge per continuar caient fins als 0,90 dòlars.

"L'euro està lluny d'estar sobrevenut", afirma Ben Laidler, estrateg de mercats globals d'eToro. El nivell ajustat a la inflació de la moneda compartida davant d'una cistella de les principals divises mundials mostra que només és un 10% més barat que la mitjana de llarg termini. "Els polítics europeus estan atrapats entre l'espasa i la paret i és probable que no facin més que intervenir verbalment", afegeix aquest expert.

Altres, com Neil Wilson, analista de Markets.com, reclamen al Banc Central Europeu (BCE) “una pujada d'emergència entre reunions”, perquè “el mercat ja no creu al BCE”. “Amb riscos de fragmentació o sense, el BCE està saltant mentre la moneda crema, causant una inflació pitjor i més misèria per a la població”.

"Res ens fa pensar que puguem veure la tornada de les compres per aquests preus, per la qual cosa és més que probable que puguem acabar veient una extensió de les caigudes fins al nivell dels 0,92 dòlars, i sense descartar una extensió dels descensos fins al nivell dels 0,80 euros”, assenyala Cesar Nuez, analista tècnic de Bolsamania.

L'altra cara de la paritat entre l'euro i el dòlar és una gran fortalesa del bitllet verd enfront de tots els seus rivals. L'índex que mesura el seu exercici contra una cistella de divises rivals ha escalat a un màxim de dues dècades de 108,560 aquesta setmana i rondava els 108,13 al comerç asiàtic dimecres. La inflació i les mesures de la Reserva Federal dels EUA continuen alimentant el bitllet verd, que deixa màxims contra la lliura i el ien. De fet, la moneda nipona ha tocat mínims des del 1998.

"Crec que el dòlar continuarà pujant si l'IPC dels Estats Units és més fort del que s'esperava", indica l'expert del Commonwealth Bank of Austràlia, Joe Capurso.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

Al món empresarial, Delta Air Lines ha publicat els comptes corresponents al segon trimestre del 2022, un període que l'aerolínia de l'estat de Geòrgia ha tancat amb un benefici net de 735 milions de dòlars, malgrat l'augment dels preus del combustible. Amb tot, el benefici segueix molt lluny dels nivells del 2019, darrer any sense efectes de la pandèmia de Covid-19.

A altres mercats, el petroli cau després de la caiguda del 8% d'aquest dimarts. El cru West Texas cau un 0,2% i s'intercanvia per 94,78 dòlars, mentre que el Brent cedeix un 0,67% i perd novament els 100 dòlars. Durant la nit, l'OPEP també va pronosticar un dèficit d'oferta i de demanda dels seus membres que persistirà fins al 2023.

Per part seva, l'or retrocedeix un 0,6% (1.714 dòlars), la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta fins al 3% i el bitcoin baixa un 1,4% (19.128 dòlars).