Pèrdues a Wall Street amb el focus en la inflació i els grans bancs

Wall Street obre amb pèrdues superiors a l'1% a la penúltima sessió de la setmana després del tancament negatiu d'aquest dimecres. Els últims dies, els selectius nord-americans han esborrat els guanys amb què van tancar la setmana passada i es troben amb un balanç negatiu als últims cinc dies.

El principal interès dels mercats continua sent com reaccionarà la Reserva Federal (Fed) després de conèixer les males dades d'inflació del juny. Així mateix, la principal cita de la jornada ha estat la publicació de les xifres trimestrals de JP Morgan i Morgan Stanley, dos dels principals bancs nord-americans, que no han convençut el mercat.

LA FED PODRIA ENDUIR LA SEVA POSICIÓ

La publicació de l'IPC nord-americà del juny va constatar una realitat: la inflació continua absolutament desbocada a la primera economia del món. I és que aquesta dada es va situar al 9,1% en taxa interanual, mig punt percentual per sobre de la dada del maig i sensiblement per sobre dels càlculs del consens (8,8%), i va provocar el major augment des del desembre del 1981.

Les dades, indiquen diversos analistes, conviden la Fed a apujar els tipus d'interès més ràpid del previst, i descarten qualsevol possibilitat d'un augment inferior als 75 punts bàsics. A la darrera reunió del Comitè Federal de Mercat Obert, el banc central va elevar els tipus d'interès en 75 punts bàsics, la pujada més pronunciada des del 1994.

Juan Fernández-Figares, analista de Link Securities, assegura que “el mercat de futurs nord-americà aposta clarament per un increment de fins a 1 punt percentual” a la reunió de juliol, cosa que no passa des dels anys 80. “La probabilitat va pujar fins al 78% des del 8% en què se situava abans de conèixer la dada (d'inflació)”, explica. Així mateix, aquest expert indica que el mercat "ja descompta una nova alça de 75 punts bàsics" a la reunió de setembre, seguida d'una de 50 punts bàsics al novembre, "cosa que situaria les taxes d'interès de referència de la Fed al interval del 3,5%-3,75%”.

A aquesta hipòtesi s'hi suma Neil Wilson, de Markets.com, que augura un enduriment “més agressiu” que abans de l'informe. “La Fed ha estat molt clara sobre la seva posició sobre la inflació i la fortalesa del mercat laboral significa que no hi ha cap raó real per no anar en gran”, apunta aquest analista, que subratlla que el banc central “s'ha vist obligat a pujar l'aposta cada cop que la inflació puja per continuar sent creïble”.

En aquest sentit, Raphael Bostic, president de la Fed d'Atlanta, ha assegurat que “tot està en joc”, mentre que Loretta Mester, la seva homònima de la Fed de Cleveland, no ha descartat un augment de 100 punts bàsics a la propera reunió.

D'altra banda, el Llibre Feige de la Fed, que va rebre la seva última actualització aquest dijous, va indicar que l'activitat econòmica als EUA s'està expandint a un ritme moderat des de mitjans de maig, però la despesa dels consumidors s'ha alentit a mesura que han augmentat els preus dels aliments i de la benzina. "Cinc districtes van notar preocupacions sobre un risc més gran de recessió", ha assenyalat el banc central.

MALES XIFRES DE MORGAN STANLEY I JP MORGAN

Com dèiem, aquest dijous hem conegut els resultats del segon trimestre dels bancs JP Morgan i Morgan Stanley. "Les xifres s'esperen febles, afectades pels mals resultats de l'activitat de banca d'inversió i trading", assenyalaven aquest matí des de Bankinter. I així ha estat.

D'una banda, JP Morgan, el banc nord-americà més gran per nombre d'actius gestionats, ha comunicat uns ingressos de 30.700 milions de dòlars, mil milions menors que fa un any, i un benefici net un 28% inferior al mateix trimestre del 2021. Així mateix, Jamie Dimon, president i CEO del banc, ha suspès "temporalment" el programa de recompra d'accions de l'entitat i ha alertat que "és molt probable" que l'actual context "tingui conseqüències negatives sobre l'economia mundial".

De l'altra, Morgan Stanley tampoc no ha convençut el mercat amb les seves xifres. El banc novaiorquès ha informat que tant els seus ingressos com els seus beneficis nets han caigut per sota de les xifres del 2021 i de les estimades pel consens. En concret, els ingressos nets han estat de 13.132 milions de dòlars (-1.647 milions respecte al 2021) i el benefici net ha caigut fins als 2.495 milions de dòlars (-1.000 milions respecte al 2021).

Després de conèixer-se els resultats, els títols de les dues entitats experimenten una sensible reculada al mercat.

Aquest dijous és el començament oficiós, encara que no oficial, de la temporada de resultats, ja que els darrers dies hem conegut les xifres del segon exercici de l'any d'importants companyies com PepsiCo o Delta Airlines. Wells Fargo i Citigroup donaran a conèixer els resultats del trimestre aquest divendres, mentre que Bank of America i Goldman Sachs ho faran dilluns.

ECONOMIA I ALTRES MERCATS

Aquest dijous s'han conegut les dades d'ocupació setmanals als Estats Units. Les peticions inicials de desocupació van pujar fins a les 244.000, sensiblement per sobre del que esperava el mercat, la setmana del 8 de juliol des de les 235.000 registrades la setmana anterior. La dada és la més alta registrada des del novembre.

En altres mercats, el petroli continua costa avall i, aparentment, sense frens. El barril de West Texas cau un 3,8% (92,60 dòlars), mentre que el cru Brent recula un 3,43% (96,15 dòlars).

L'unça d'or baixa un 1,9% (1.702 dòlars), mentre que el rendiment del bo nord-americà a 10 anys repunta fins al 3%.

Per la seva banda, l'euro segueix a la paritat 'de facto' amb el dòlar (-1%; 0,996 dòlars) i el bitcoin intenta recuperar els 20.000 dòlars (+0,02%; 19.685 dòlars).