L'IPC dels EUA se suavitza a l'abril menys del que s'esperava, fins al 8,3%

L'índex de preus del consum (IPC) dels Estats Units segueix a nivells molt elevats, encara que s'ha moderat fins al 8,3% a l'abril en taxa interanual, enfront del 8,5% registrat al març, segons les dades publicades per la Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana. La dada, no obstant, se situa lleugerament per sobre del 8,1% esperada pel consens i segueix a prop dels màxims del 1981.

Pel que fa a la taxa mensual, els preus van escalar un 0,3%, lleugerament més del que s'esperava (0,2%), encara que significativament per sota de la dada del març, quan el repunt mensual es va xifrar en 1,2 punts percentuals.

L'informe destaca que els augments dels preus d'habitatge, els aliments, els bitllets d'avió i els vehicles nous van ser els que més van contribuir a l'increment desestacionalitzat de tots els articles. En concret, el preu dels aliments va avançar un 0,9% respecte al març i el d'aliments a casa va repuntar un 1%.

Per contra, els preus de la gasolina es van desplomar un 6,1% després d'un repunt de 18,3 punts al març, i així compensa, assenyala l'informe, les pujades dels índexs del gas natural i l'electricitat. Això va provocar que els preus de l'energia caiguessin un 2,7% al darrer mes.

Així mateix, l'índex de l'habitatge, que constitueix aproximadament un terç de la ponderació de l'IPC, va augmentar un 0,5% més, en consonància amb la pujada dels dos mesos anteriors, i va pujar un 5,1% en termes anuals, el seu major augment des de març de 1991.

Pel que fa a la taxa subjacent, que exclou els aliments i l'energia, va repuntar un 0,6% a l'abril, per sobre del que esperava el mercat (0,4%) i l'augment del març (0,3%). Així, la taxa interanual es va situar al 6,2%, per sobre del 6% que estimava el consens, però 0,5 punts per sota de la dada del març (6,5), que va ser la més alta des de l'agost del 1982.

VALORACIÓ DELS EXPERTS

En aquest sentit, Keith Wade, economista en cap i estrateg de Schroders, assenyala que, si bé la guerra d'Ucraïna és un factor important en aquesta escalada de preus, principalment pel que fa al petroli i al blat, no és l'únic factor que cal tenir en compte. “Els aliments i l'energia suposen una mica menys d'un punt percentual del desbordament, és a dir, una mica més d'una quarta part. La resta no està relacionada amb les matèries primeres, però sí que influeix en la inflació subjacent”, explica.

Amb tot, des d'Oxford Economics indiquen que, malgrat que les dades d'abril suggereixen que es podria haver arribat a un màxim a l'IPC interanual, “la nova pujada dels preus de la gasolina fins a un rècord de 4,50 dòlars a nivell nacional i l'augment dels preus del gasoil indiquen que hi ha hagut risc a l'alça en les perspectives d'inflació”.

Normalment, explica Wade, “un excés d'aquesta naturalesa en la inflació subjacent pot atribuir-se a una economia més forta del previst”, però assenyala que la “compensació entre creixement i inflació ha estat molt pitjor del que s'esperava” i per això “les nostres expectatives de creixement de l'economia dels Estats Units són lleugerament inferiors a les de fa un any”.

Així mateix, des de Schroders assenyalen que la política de zero Covid de la Xina segueix exercint un paper important en la inflació. “És probable que els colls d'ampolla i els terminis de lliurament s'agreugin durant un temps”, asseguren, alhora que assenyalen que “la tornada a la normalitat sembla trigar més del previst, ja que les limitacions de l'oferta de productes bàsics, els ports i el mercat laboral encara no s'han resolt”.

Per la seva banda, des de Pantheon Macroeconomics apunten que tant inflació general com subjacent cauran al maig i al juny, abans d'aplanar-se a l'estiu “en desaparèixer els efectes de base favorables”. “A la tardor tornaran a aparèixer i la taxa interanual tornarà a caure”, assenyalen. Una idea que subscriuen els analistes d'Oxford Economics, que pensen que “l'eventual descens del ritme de la inflació serà molt gradual”.

A més, els experts de Pantheon asseguren que l'informe "no canvia les perspectives a curt termini de la Fed, que continuarà pujant 50 punts bàsics al mes que ve". "La possibilitat d'un canvi a 25 punts bàsics al juliol és probablement menor del que esperàvem, tret que les dades bàsiques del maig i el juny siguin molt més baixes", expliquen.

Des d'Oxford Economics, conclouen que "la Fed continuarà amb pujades de mig punt en els interessos al juny i elevarà el preu dels diners en 200 punts bàsics fins a final d'any, taxa que situarà els tipus en territori restrictiu".