L'IPC dels EUA escala al 8,5%, màxims del 1981, però l'IPC subjacent dona un respir

L'índex de preus al consum (IPC) dels Estats Units segueix fora de control després de pujar fins al 8,5% al març en taxa interanual, des del 7,9% del febrer, segons les dades publicades per l'Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana. La dada se situa gairebé en la línia amb el 8,4% esperat. A més, aquesta pujada suposa el major increment interanual des del desembre del 1981.

Pel que fa a la taxa mensual, els preus van escalar fins a l'1,2%, exactament el que esperava el consens i quatre dècimes per sobre de la dada del febrer (0,8%).

L'informe destaca que els augments dels preus de benzina, habitatge i aliments van ser els que més van contribuir a la pujada desestacionalitzada de tots els articles. En concret, la taxa de la gasolina va augmentar un desmesurat 18,3% al març, representant així més de la meitat de l'augment mensual de la resta d'articles; altres preus relacionats amb l'energia també van augmentar, encara que la pujada no va ser tan acusada.

Així mateix, els preus dels aliments van repuntar un 1% al darrer mes, mentre que el d'aliments a la llar va avançar mig punt percentual addicional fins a l'1,5%.

Pel que fa a la taxa subjacent, que exclou els aliments i l'energia, va repuntar un 0,3% al març després d'un avanç del 0,5% al ​​febrer, encara que l'ascens s'ha situat per sota del 0,5% anticipat. I encara que la taxa interanual del 6,5% és la més alta des de l'agost del 1982, els experts destaquen com a factor més positiu la moderació d'aquest indicador.

VALORACIÓ DELS EXPERTS

En aquest sentit, Andrew Hunter, de Capital Economics, assenyala que “les pressions dels preus subjacents semblen finalment moderar-se”. Aquest expert creu que l'augment al març "marcarà el punt màxim" de la inflació subjacent, que començarà a moderar-se als propers mesos.

“En general, aquest informe és encoratjador”, apunten els experts de Pantheon Macroeconomics, encara que assenyalen que és “massa aviat per estar segurs que els propers índexs subjacents seran tan baixos”: “Estem segurs que cauran, però l'important és la velocitat de la caiguda”.

“Per als mercats, la dada subjacent del març hauria de fer callar, almenys temporalment, algunes de les postures més histèriques, però no tindrà impacte en les perspectives polítiques: seguim esperant un increment de 50 punts bàsics al maig”, afegeixen, alhora. que assenyalen que "dos informes més de l'IPC com aquest" farien que els mercats "es qüestionin la necessitat d'una altra pujada de 50 punts al juny", per la qual cosa esperen que l'augment en aquesta reunió sigui de 25 punts bàsics.

Des d'Oxford Economics assenyalen que la guerra entre Rússia i Ucraïna ha "llençat més llenya al foc de la inflació" a través de la pujada de preus de l'energia, aliments i matèries primeres, que portaran a "un pic d'inflació més alt a curt termini i a un lent descens fins al 2022": "Esperem que la pujada general de preus al consum arribi a un màxim proper al 9% al maig, però que acabi l'any encara per sobre del 5%". "La Reserva Federal apujarà el tipus d'interès en 50 punts bàsics a les reunions de maig i juny i es produirà un enduriment total dels tipus d'interès de 200 punts bàsics aquest any. Això elevarà l'interès dels fons federals a un territori restrictius a finals del 2022", sentencien.

John Leiper, director d'Inversions de Titan Asset Management, creu que aquesta dada "cristal·litza el que ja sabíem", de manera que "invertir en els propers mesos serà complicat" a causa de la inflació, la guerra, els alts preus i els tipus de interès "que generen més inestabilitat i volatilitat".

"La nostra estratègia, consistent a invertir en accions que paguen dividends, matèries primeres i accions que paguen matèries primeres, ha funcionat bé aquest any i creiem que aquesta tendència pot continuar durant un temps més, encara que som conscients dels creixents riscos per a aquest tema en cas que l'economia s'inclini cap a la recessió", ha afegit.

EL DÒLAR S'ESTABILITZA

En aquest context, el dòlar continua mostrant la seva fortalesa enfront de l'euro i el ien, que es canvia de mans en mínims del juny del 2015 i apunta a més caigudes, fet que ha provocat que les autoritats nipones alertin de la debilitat de la divisa. Per part seva, la moneda comunitària torna a cedir els 1,09 dòlars i encadena 13 dies de caigudes, mentre els experts esperen algun senyal del Banc Central Europeu (BCE) que seguirà normalitzant la seva política monetària.

A l'impuls del dòlar ha influït el rendiment del Tresor dels EUA a 10 anys, que va pujar dilluns a un nou màxim de tres anys, al 2,78%.

I és que els bons estan anticipant un creixement més baix de l'economia nord-americana a causa de l'elevada inflació. Això ha obligat la Reserva Federal (Fed) a canviar la seva política monetària pro-estímuls. Diversos membres del banc central, com James Bullard o Lael Brainard, i les actes de l'última reunió s'han mostrat favorables a una pujada de 50 punts bàsics al proper conclave de la Fed, així com a reduir el balanç en 95.000 milions de dòlars mensuals.