Els EUA assegura que l'Iran l'ha atacat 15 vegades des de setembre de 2019

El quinzè atac és el que va tenir lloc aquest dimecres

Per

Bolsamania | 09 gen, 2020

Els Estats Units ha afirmat aquest dimecres que l'Iran o milícies recolzades per Teheran han portat a terme un total de 15 atacs contra les seves tropes des de setembre de 2019.

El quinzè atac és el que va tenir lloc aquest dimecres a les bases iraquianes d'Al-Assad i Erbil, reivindicat per la Guàrdia Revolucionària de l'Iran com a resposta a la mort del general iranià Qasem Soleimani.

"Abans de l'atac d'ahir a la nit per part de l'Iran a les instal·lacions iraquianes, hi ha hagut 14 atacs provinents de l'Iran o de les seves milícies dirigits a les tropes nord-americanes des de setembre de 2019", ha precisat el Departament d'Estat dels Estats Units en un comunicat.

Així mateix, el Departament d'Estat ha assegurat que manifestants iraquians a Nasiriya s'han negat que els grups "alineats amb l'Iran" Organització Badr, Asaib Al al Haq i Kataib Hezbollah lideressin el funeral pel número dos de les Forces de Mobilització Popular (FMP), Abu Mahdi al Muhandis, que va morir al costat de Soleimani en l'atac nord-americà de l'aeroport de Bagdad.

Després d'això, "milícies proiraníes han disparat contra els manifestants a la Plaça Al Habubi i han cremat les seves carpes. En resposta, els manifestants han incendiat les oficines de Badr, Al al Haq i Kataib Hezbol·là", segons el comunicat.

Iran va llançar aquest dimecres un atac amb míssils a dues bases iraquianes amb presència de tropes dels Estats Units, Al-Assad i Erbil, en resposta a la mort del general iranià Qasem Soleimani, mort en un atac nord-americà a l'aeroport de la capital iraquiana, Bagdad.

Un responsable de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat que els atacs han matat al menys a 80 militars nord-americans, tot i que Washington no ha facilitat per ara un balanç de baixes.

Per la seva banda, les forces de seguretat iraquianes han assenyalat que els atacs no han causat baixes en les Forces Armades del país. Soleimani va morir al costat del número dos de les Forces de Mobilització Popular (FMP), Abu Mahdi al Muhandis, i diversos milicians iraquians i militars iranians en un bombardeig executat pels Estats Units a l'aeroport de la capital de l'Iraq, Bagdad. El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va prometre una "dura venjança" en resposta.

Washington va argumentar que va dur a terme l'atac "per protegir el personal nord-americà a l'estranger", arran de les protestes contra la seva ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardeig en què van morir 25 membres de les FMP.

Els bombardejos contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d'un contractista nord-americà en un atac amb projectils contra una base militar situada a prop de Kirkuk. El govern iraquià ha condemnat aquests atacs per part dels Estats Units i ha recordat que les FMP són un element fonamental a la lluita contra Estat Islàmic.

Últimas noticias