La bretxa salarial a Espanya es va reduir a la meitat a la dècada prèvia a la pandèmia

La bretxa salarial de gènere va disminuir en gran part de la Unió Europea durant la dècada prèvia a la pandèmia. A Espanya, segons les dades d'Eurostat analitzades per Funcas amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial aquest diumenge, el descens ha estat molt notable: el 2020 (últimes dades disponibles) la retribució mitjana (bruta) per hora treballada dels homes superava un 8,5% a la de les dones, la meitat que el 2011 (16,8%).

Aquesta diferència salarial a favor dels homes situava Espanya en una posició no només millor que la d'Alemanya (17,3%), França (15,3%) i els Països Baixos (13,1%), sinó també per sobre de altres països considerats molt igualitaris en qüestió de gènere, com Dinamarca (13,4%) o Suècia (10,5%). A estats com Luxemburg i Itàlia, i en altres amb economies menys desenvolupades com Polònia i Romania, les bretxes salarials de gènere són més reduïdes que l'espanyola.

Espanya destaca per la bretxa salarial reduïda en dos sectors: el d'informació i comunicacions i el d'activitats financeres i d'assegurances

Les dades de l'OCDE, que utilitza una mesura de la bretxa salarial de gènere una mica diferent, també col·loquen Espanya el 2021 en una posició favorable respecte a la mitjana de la UE i altres països europeus. Això no obstant, posen de manifest una diferència molt significativa, de 20 punts percentuals, entre els treballadors a temps complet i per compte aliè, d'una banda, i els treballadors autònoms, de l'altra. A l'àmbit del treball per compte propi, la bretxa salarial de gènere es triplica àmpliament.

A Espanya, les majors bretxes salarials de gènere es registren al sector d'activitats sanitàries i serveis socials, i al d'activitats professionals, científiques i tècniques; i les més reduïdes, als sectors de transport i emmagatzematge i d'hostaleria i restauració. Ara bé, des d'una perspectiva comparada, Espanya destaca per la bretxa salarial reduïda en dos sectors: el d'informació i comunicacions (8,6%) i el d'activitats financeres i d'assegurances (13,2%). Com en altres països, la bretxa salarial de gènere en la construcció és negativa (la retribució mitjana per hora de les dones és superior a la dels homes), cosa que s'explica pel fet que els homes ocupin massivament en aquest sector llocs de treball menys qualificats (sobretot d'operaris).

En analitzar les bretxes salarials de gènere per grups d'edat, en el cas espanyol s'hi adverteix una particularitat interessant. A la majoria de països, la bretxa salarial de gènere s'estreny a mesura que disminueix l'edat dels treballadors, cosa que a Espanya és més ostensible. De fet, entre els treballadors menors de 25 anys la bretxa salarial de gènere és negativa i entre els que tenen entre 25 i 34 anys amb prou feines arriba a l'1%.

Si bé, d'acord amb les dades disponibles, la bretxa salarial de gènere a Espanya s'ha reduït de manera substancial, i ha arribat pràcticament a desaparèixer entre les cohorts més joves, cal tenir en compte dues qüestions. En primer lloc, les dades d'Eurostat mesuren la bretxa salarial en empreses de 10 treballadors o més, de manera que deixen fora a prop d'un 40% de la població empleada a Espanya. "És probable que en aquestes empreses més petites es registrin bretxes salarials de gènere més grans que en les empreses més grans", indica Funcas. En segon lloc, encara que les estadístiques mostren la contracció de la bretxa de gènere entre els joves, no es pot obviar que els seus salaris mitjans són inferiors a la mitjana dels salaris a Espanya. "En aquestes circumstàncies, la consecució d'una igualtat salarial més gran no es pot concebre ni celebrar com un èxit social", conclou Funcas.