Unicaja celebra els comptes: triplica el benefici al primer trimestre, fins als 111 milions

Unicaja va registrar un benefici net de 111 milions d'euros al primer trimestre del 2024 i va triplicar el benefici net respecte al primer trimestre del 2023 (34 milions d'euros). Durant aquest primer trimestre, el banc ha computat totalment el gravamen temporal a la banca. Excloent-ne aquest impacte, que puja fins als 78,6 milions d'euros, el benefici net hauria estat de 189 milions. Tots els marges del compte de resultats presenten creixements a doble dígit, cosa que ha impulsat el resultat final, indica l'entitat. Unicaja puja ara un 5,77% (1,26 euros).

El banc ha assenyalat que el resultat es va donar suport a l'augment dels ingressos ordinaris (amb un creixement interanual del marge d'interessos del 32,3%) i al descens, del 39,5% interanual, de les necessitats de provisions i d'altres resultats. Aquest darrer aspecte, ha dit, respon al "bon comportament" del cost del risc trimestral (25 punts bàsics) i als sanejaments d'immobles, mantenint les cobertures "entre les més altes del sector".

El marge d'interessos va augmentar fins a 390 milions, amb més contribució tant del negoci al detall (pel repreu de la cartera de crèdit a tipus variable i els tipus d'interès més alts de la nova producció) com del majorista (associats a la millora de la posició de liquiditat). El marge comercial o de clients va augmentar 17 punts bàsics al primer trimestre i 90 punts bàsics interanual, fins a situar-se al 2,91%.

Per la seva banda, els ingressos nets per comissions es mantenen per sobre dels 130 milions d'euros, encara que baixen un 3,5% interanual, principalment en la línia de cobraments i pagaments, per la potenciació de la vinculació en plans de Zero Comissions, que inclouen millores als plans d'exempció de comissions per als clients particulars i professionals.

El marge brut va assolir 462 milions, un 23,9% més que el març del 2023, com a conseqüència del creixement assenyalat al marge d'interessos.

La ràtio d'eficiència es va situar al 48,6%, amb una millora interanual de 8,3 punts percentuals. La ràtio de rendibilitat ROTE va millorar en 1,4 punts percentuals respecte al març del 2023, fins al 5,4%.

El marge d'explotació (abans de sanejaments) es va situar als 237 milions. Els sanejaments de crèdit es van reduir un 13,3%, situant el cost del risc trimestral en un nivell de 25 punts bàsics. El resultat de l'activitat d'explotació va ser de 188 milions. El benefici consolidat abans dels impostos va ser de 184 milions.

Al tancament del primer trimestre del 2024, el banc assolia un nivell de capital de màxima qualitat phase in (CET 1 Common Equity Tier 1) del 14,5%, una ràtio de capital nivell 1 del 16,4% i una ràtio de capital total del 19,6%.

BALANÇ

Unicaja subratlla que aquests resultats s'han vist acompanyats del manteniment de la qualitat del balanç. El volum d'actius improductius (NPA) va registrar una caiguda interanual del 28% a causa de la disminució de l'estoc d'adjudicats (del 32,9%) i dels actius dubtosos (del 23,5%).

La reducció d'NPA ha estat acompanyada del manteniment d'"elevats nivells de cobertures". La taxa de cobertura dels actius improductius va assolir el 69,7%, la d'actius dubtosos es va situar al 66,1%, i la d'actius adjudicats, al 73,9%. La reducció d'NPA i l'increment de les cobertures situen la caiguda interanual, en termes d'NPA nets, al 37%.

La taxa de morositat es va reduir en 0,58 punts percentuals durant els dotze últims mesos, situant-se al 2,98%.

DIVIDEND

La Junta General Ordinària d'Accionistes d'Unicaja, celebrada el 5 d'abril, va aprovar, entre altres assumptes, els comptes anuals i la gestió del Consell d'Administració del passat exercici, així com el pagament d'un dividend de 132 milions d'euros amb càrrec al resultat de l'exercici 2023, xifra que suposa a prop del 50% del benefici net consolidat ordinari d'aquell any. Aquest dividend, abonat el 19 d'abril passat, equival a 0,0499 euros bruts per acció.

Així mateix, el banc ha dit que, amb la ratificació del nomenament de José Sevilla com a conseller independent i la posterior designació com a president no executiu per part del Consell d'Administració, culmina el procés de renovació d'aquest òrgan.