Mapfre guanya 488 milions d'euros durant els nou primers mesos, un 6,9% menys

El benefici net de Mapfre ha caigut un 6,9% durant els nou primers mesos de l'any, fins als 488 milions d'euros, afectat per la inflació. La companyia asseguradora ha explicat que la hiperinflació llasta 52 milions al benefici. Sense aquest efecte, el resultat hauria crescut més d'un 1,3%, fins als 540 milions d'euros.

Els ingressos van augmentar un 12,2%, fins a assolir els 22.202 milions d'euros al tancament del setembre d'aquest any.

Les primes de Mapfre entre gener i setembre van pujar fins als 18.644 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 12,1%, amb creixement a pràcticament tots els països on el grup opera i als principals rams del negoci.

L'evolució de les primes en bases homogènies, és a dir, sense els efectes de la prima biennal de Mèxic i la sortida de Bankia, i sense l'impuls de les divises, que aporten 5,5 punts percentuals al creixement, hauria estat un 10,6%, és a dir, un augment també de dos dígits en el negoci.

Pel que fa als guanys, per rams, destaca el bon resultat dels segments d'Assegurances Generals i Vida Riesgo, amb una sinistralitat per Covid que perd rellevància a tots els països. L'augment del benefici d'aquests rams parcialment mitiga l'evolució d'Automòbils, afectat per la recuperació de la mobilitat després de la Covid i l'actual escenari d'inflació persistent. La companyia també destaca la millora en el resultat financer recurrent en un context de pujada de tipus, que hauria de continuar als propers trimestres, que permet mitigar la caiguda de plusvàlues realitzades en accions i fons d'inversió.

Per regions, assenyalen l'aportació d'Iberia, amb gairebé 300 milions d'euros, i el bon resultat de Llatinoamèrica en què destaquen el Brasil i el Perú.

La ràtio combinada al tancament del mes de setembre es va situar al 98,4%, taxa que representa un increment d'1,9 punts percentuals, afectat principalment pel negoci d'Automòbils. L'augment de la sinistralitat en 3,4 punts es compensa parcialment pel pla de reducció de despeses implantat, que millora la ràtio en gairebé 1,5 punts.

Els fons propis, que pugen fins als 7.592 milions d'euros, presenten una reducció del 10,3% des de l'inici del 2022, motivada per la pujada de tipus d'interès, mentre que el ROE puja per sobre del 9%.

La ràtio de Solvència II al juny d'aquest any (última dada disponible) es va situar al 219,8% amb un 84% de capital de màxima qualitat (nivell 1).

Els resultats de Mapfre "mantenen els objectius del Pla Estratègic, però admeten que l'objectiu de ràtio combinat en un rang del 94-95% es presenta exigent a l'actual entorn, deixant la porta oberta a una revisió al tancament de 2022", que dependrà de l'evolució de la inflació", apunten els analistes de Renta 4.

D'altra banda, afegeixen que "el bon creixement de primes, la millora del resultat financer per la pujada de tipus d'interès i el bon comportament de les divises enfront de l'euro són factors positius per al compliment del ROE en un rang del 9-10%. Així mateix, l'elevat nivell de capital amb una ràtio de solvència del 219,8% recolzen el compliment del pay-out superior al 50%”.

DIVIDENT I CANVIS AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

D'altra banda, el Consell d'Administració ha acordat el pagament del dividend a compte de l'exercici 2022 de 0,06 euros bruts per acció, que s'abonarà el proper dia 30 de novembre.

A més, el Consell d'Administració ha acordat el nomenament de Marieta Jiménez Urgal com a consellera independent de Mapfre, en substitució de José Antonio Colomer Guiu, que va cessar recentment en complir l'edat màxima prevista als estatuts socials per pertànyer al màxim òrgan de decisió de la companyia. A més a més, s'incorpora al Comitè de Nomenaments i Retribucions. Després d'aquesta incorporació, el Consell supera el 40% de dones, tal com recomana la CNMV.

A aquest mateix Comitè de Nomenaments i Retribucions s'hi incorpora també Antonio Miguel-Romero d'Olano. Així mateix, Ana Isabel Fernández Álvarez s'incorpora com a vocal a la Comissió Delegada de Mapfre.

D'altra banda, Antonio Gómez Ciria passa a ocupar la presidència del Comitè de Riscos i Sostenibilitat, en substitució de José Antonio Colomer, i s'incorpora com a vocal el Comitè d'Auditoria i Compliment. A aquest mateix Comitè de Riscos i Sostenibilitat s'hi incorpora també Francisco Marco Orenes.