L'ampliació de Liberbank premia els 'curts' que van apostar contra el banc abans de la caiguda del Popular

Premi per als baixistes que van apostar contra Liberbank. Les posicions curtes prèvies a la caiguda de Banc Popular i al veto de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a noves vendes en curt disparen el seu benefici aquest dijous amb la caiguda en borsa de l'entitat.

En concret, Liberbank cotitza amb descensos de més del 25%, de manera que el preu de les accions s'allunya de l'euro. La caiguda es produeix per una onada de vendes com a resposta a l'anunci aquest dimecres per part del banc dirigit per Pedro Manuel Rivero i Manuel Menéndez, amb el mercat tancat, d'una ampliació de capital de 500 milions d'euros.

El valor és significatiu, ja que representava més d'un 55% de la capitalització borsària de 900 milions d'euros amb què va acabar l'entitat la sessió d'aquest dimecres, abans del daltabaix borsari d'avui. Les accions van tancar maig als 1,177 euros, per caure fins als 0,68 euros del 9 de juny, un 42% menys amb la crisi i resolució del Popular. El dilluns 12 de juny, abans de l'obertura, la CNMV va anunciar la prohibició temporal durant un mes de noves vendes en curt, cosa que va provocar un ral·li del 40% fins als 0,96 euros, nivell molt proper al tancament d'aquest dimecres, als 0,97 euros.

El regulador presidit per Sebastián Albella va justificar aquesta decisió, enfront de la no actuació en Banc Popular, en què els curts van superar el 12% del capital, en què només és efectiva quan les posicions curtes encara són reduïdes. Aquests inversors aposten contra l'evolució d'una acció. El mètode tradicional -també poden usar derivats- és prendre prestat un títol i vendre’l quan el reben, abans de recomprar-lo al mercat quan van a tornar-lo al seu propietari. Si durant aquest procés cau, el baixista, generalment fons de cobertura de grans gestores o de companyies del Regne Unit, dels Estats Units o paradisos fiscals, guanyen diners (vegeu vídeo sobre el funcionament de les posicions curtes).

La CNMV recopila les posicions que superen el 0,2% del capital i publica cada dues setmanes els agregats per empresa, mentre que actualitza diàriament els moviments individuals de més del 0,5%. En Liberbank l'agregat s'havia situat a l’1,39% abans del veto, va caure al 0,9% i, després, va tornar al 1,39% en què es mantenen constants. El supervisor ha explicat que aquest repunt es va deure a una posició iniciada abans de la prohibició. Al juliol, la CNMV va prorrogar durant dos mesos més la prohibició, de manera que la setmana que ve haurà de decidir si torna a estendre-la.

Els 'curts' que van apuntar en Liberbank han obtingut premi, ja que els seus títols es desplomen un 40% amb la caiguda d'avui des del maig. El banc ampliarà capital per reduir el pes dels actius dubtosos en balanç i tractarà d'incrementar la seva malmesa rendibilitat durant els propers anys. Al tancament del primer semestre, va exhibir un ROE (rendibilitat sobre el capital) del 4,1%, segons estimacions de FactSet -Liberbank no ha inclòs aquest indicador als seus comptes de resultats-. El banc té l'objectiu d'augmentar-lo fins al 9% el 2020, a nivells del cost del capital -rendibilitat que un inversor exigeix ​​per a la seva inversió-, que a la banca s'estima entre el 9% i el 10%.

Cap dels baixistes supera el 0,5%, de manera que el regulador no publica els seus noms propis. No obstant això, un atac de 'curts' no és un sinònim de la caiguda d'una empresa. Si ho fos, seria fàcil per a un fons de cobertura tombar la cotització d'una empresa i obtenir grans beneficis, ja que molts inversors internacionals amb horitzó temporal de llarg termini -especialment fons i ETF-, estan disposats a prestar els seus títols per obtenir una rendibilitat addicional a curt termini. Només quan la resta d'inversors -institucionals i minoristes- els segueixen, obtenen premi. Mentrestant, són gestors que aposten a una estratègia com la resta. Ja sigui baixista o 'long-short'. És a dir, inversió en dos actius correlacionats (per exemple, dues empreses del mateix sector), prenent una posició alcista i una altra baixista, de manera que si el gestor encerta en quin es comportarà millor, guanyarà tant si el mercat puja com si baixa.

De fet, l'empresa més pressionada pels 'curts' és DIA, en què van aconseguir el 24,86% al juliol i han reduït aquest percentatge per sota del 19%. La cadena de supermercats puja un 13% en l'acumulat de l'any. Un altre exemple és Bankinter, l'entitat que ha suportat un major nivell de curts -sense comptar Popular-, des que la CNMV va començar a publicar aquests registres el 2011. El 18 de maig de 2012 els baixistes van aconseguir-ne el 6,7% i, des de llavors, el banc es dispara més d'un 370% en borsa.

Els mateixos inversors institucionals poden jugar en curt o en llarg. Entre els majors accionistes de Liberbank hi ha els fons d’Oceanwood, que sumen un 12,6% del capital de l'entitat i han manifestat la seva intenció d'acudir a l'ampliació. Precisament, fons de cobertura d'aquesta empresa van estar entre els 'curts' més agressius en Banc Popular fins a la seva resolució, amb un 0,82% del capital el 2 de juny.