El fons sobirà de Noruega entra a Enagás amb el 3% del capital
Norges Bank es converteix en accionista rellevant del gestor de gasoductes
El fons sobirà de Noruega, Norges Bank, s'ha convertit en accionista rellevant d'Enagás en declarar el control sobre el 3,102% del capital del gestor del sistema gasístic espanyol.
En concret, segons les dades enviades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Norges Bank controla de manera directa el 2,388% del capital, un paquet de 5.701.866 accions. A més, manté en préstec el 0,012% del capital i en controla un altre 0,702% a través d'instruments financers derivats (CFDs).
El fons sobirà noruec se suma a altres accionistes rellevants d'Enagás, com la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que controla el 5% del capital, Bank of America (3,61%), BlackRock (3,38%) i State Street Corporation (3%).
Enagás va presentar un benefici de 103.900.000 d'euros durant el primer trimestre del 2019, un 0,2% més que durant el mateix període de l'any anterior. Els ingressos van baixar un 7,4%, fins als 278.200.000 d'euros. Per la seva banda, l'EBITDA va caure un 6,5%, fins als 229.900.000 d'euros.
L'empresa va presentar el març el seu Pla Estratègic 2019-2023. El seu objectiu és mantenir un dividend "sostenible a mitjà i llarg termini" que augmentarà un 5% anual fins al 2020 (aquest any el dividend serà d'1,68 euros bruts per acció) i, després, l'increment serà de l'1% l'any "com a mínim" per als exercicis 2021, 2022 i 2023, fins a arribar als 1,74 euros al final del període.
També va anunciar que invertirà 590 milions de dòlars (525 milions d'euros) per adquirir el 24,9% d'un hòlding (amb Blackstone com a soci majoritari i GIC, fons sobirà de Singapur, com minoritari) que posseeix el 100% dels drets polítics i el 43,91% dels drets econòmics de la nord-americana Tallgrass Energy.
Tallgrass és una companyia d'infraestructures energètiques nord-americana, fundada el 2012. És propietària de tres gasoductes interestatals regulats per la Federal Energy Regulatory Commission (FERC), amb un total d'11.000 quilòmetres de gasoductes de transport, 2.400 quilòmetres de gasoductes d'extracció de gas i un oleoducte de 1.300 quilòmetres.